Expressions a la memòria

Aquesta mostra segueix a la que va presentar als espais Volart de la Fundació Vila Casas l’any 2020 titulada “El meu compromís”, la qual es basava en quatre eixos que són constants en la producció de l’artista: Art-denúncia, Exilis, Fragments de la memòria i Pintant Velázquez.

La present exposició a la Sala Parés es centra en obres dels darrers dos anys i està totalment dedicada a la figura, possiblement el tema cabdal de la trajectòria de Guerrero Medina.

En aquesta ocasió, la iconografia i el gest humà flueixen lliurement sense voler al·ludir a cap àmbit significatiu, ni a l’exili, ni a la denúncia, ni a Velázquez. No obstant, les obres recullen el fruit de tot el seu treball anterior sobre aquests temes. El solc profund que la seva obra prèvia ha deixat en l’artista es projecta ara de manera espontània, reprenent la figura de manera més genèrica i sense voler evocar res més que allò que es desprèn de la pròpia pintura. Són obres que tenen com a única intenció la d’expressar un univers de imatges, intuïcions i somnis que es nodreixen alhora de la memòria i la imaginació.

Guerrero Medina ens mostra que la figura i el gest humans, tal com ell els expressa, tenen una enorme força a l’hora d’evocar idees, emocions i records que són desats als racons íntims del nostre interior.

Guerrero Medina ens mostra una vegada més que la figura i el gest humans, tal com ell els expressa, tenen una enorme força a l’hora d’evocar idees, emocions i records que són desats als racons íntims del nostre interior.

Parafrasejant l’artista, podem afirmar que la seva maduresa com a pintor li ha permès alliberar-se dels obstacles tècnics, dominar les eines que necessita per a desenvolupar el seu propi llenguatge i obrir la possibilitat d’expressar les emocions aplegades en el decurs de la seva vida. L’artista afegeix: “Arribats a aquest punt hi ha qui es compromet a expressar-se segons el camí que li és propi i, tot i que no resta aliè als corrents i modes del seu temps, prefereix seguir el curs que li dicta la seva pròpia energia“.

Semblantment ho va descriure Manuel Vázquez Montalbán en el text dedicat a l’exposició de Guerrero a la Sala Parés de l’any 1999: “Després, amb la retina curulla dels colors aconseguits en la seva etapa paisatgística i de la recuperació d’allò humà com a material, va mirar dins la seva memòria i hi va trobar àmbits, gestualitats que ha descrit sense pretendre en absolut de descriure quelcom d’exemplar“.

Sobre el seu procés creatiu i a propòsit de l’actual exposició a la Sala Parés, l’artista reflexiona de la següent manera:

Desenvolupo la meva obra des de fa anys partint de petits esbossos realitzats d’una manera automàtica. Aquests els vaig emmagatzemant sense donar-los una gran importància fins que, un dia, decideixo visionar-los i, en ocasions, allò que semblava no tenir cap mena de sentit, adquireix la urgència d’ésser desenvolupat en una obra final. No obstant, encara no ho realitzo amb la voluntat de crear un relat, sinó que em deixo portar per l’impuls que m’inspiren les primeres línies d’aquests esbossos. A l’inici plasmo sobre la tela les primeres pinzellades que, progressivament, van donant cos a les expressions que són conseqüència de les llampades del subconscient que van guiar les primeres línies.

He acabat definint aquest resultat com a EXPRESSIONS A LA MEMÒRIA.