ESPECULACIONS ENTORN D’UN MIRALL
Brigitte Szenczi i Juan Antonio Mañas
CONSULTA AQUÍ EL CATÀLEG VIRTUAL
“En aquel tiempo, el mundo de los espejos y el mundo de los hombres no estaban, como ahora, incomunicados. Eran además muy diversos, no coincidían ni los seres, ni los colores ni las formas. Ambos reinos, el especular y el humano, vivían en paz;se entraba y se salía por los espejos”.
Jorge Luis Borges i Margarita Guerrero,
El libro de los seres imaginarios, 1957.
El mirall ha estat constantment emprat com a referència i objecte de reflexió al llarg dels segles. Tant a la literatura com a qualsevol altra manifestació artística, ha estat un dels objectes més recurrents, un portal a altres mons on tot és possible, en definitiva, un portal a l’infinit. Ja sigui el reflex dels nostres ancestres captat a les aigües cristal·lines com la seva naturalesa iniciàtica que obre noves realitats tan freqüent en la literatura moderna, el mirall continua emanant misteri, així com atraient i atemorint a parts iguals.
El mirall retorna la imatge, la transfigura i la deforma, però, a més, oculta, revela i preludia. Pot ser un objecte de llum i un oracle, però també una finestra sinistra que horroritza i, de la mateixa manera que la mirada de Medusa, petrifica. En qualsevol cas, és gairebé un ens màgic de significat metafísic. Els conceptes associats a aquest són diversos i de naturalesa molt diferent. Així la vanitat, l’autoconeixement, el costat fosc de l’esser que emana a través del reflex, l’anhel de veritat, la duplicitat, la sorpresa, la fugida d’una realitat asfixiant, la maledicció, i un etcètera tan infinit com realitats ens descobreix. Les possibilitats que ens ofereix com a porta a molts “altres mons” són il·limitades.
Els artistes Brigitte Szenczi (Budapest, 1943) i Juan Antonio Mañas (Madrid, 1946) parteixen de les possibilitats màgiques del mirall i de les referències que d’ell trobem a la literatura, el cinema i la història de l’art, per tal de desenvolupar una sèrie d’obres que, com enigmes que susciten reflexions profundes, conformen la seva nova exposició a la Sala Parés. En algunes d’elles el mirall posseeix un protagonisme evident i és part essencial de la història, a d’altres la seva presència és subtil i tan sols s’endevinen o intueixen les seves qualitats. En qualsevol cas, tots dos artistes juguen a traspassar el mirall i capten, amb la seva peculiar manera de pintar, els mons els quals podem o podríem trobar. El travessen, reflexionen i especulen sobre el món especular i les seves possibilitats infinites i, a través del seu pinzell i les seves caixes màgiques confeccionades mitjançant objets trouvés, ens aproximen a aquelles realitats que no tothom és capaç d’admirar.
Szenczi i Mañas treballen junts des de mitjans dels anys setanta. Si bé és cert que cadascun d’ells produeix les seves pròpies obres individualment, la simbiosi entre ambdós és absoluta, ja que comparteixen temes, inquietuds i plantejaments plàstics i estableixen sempre un ric diàleg que ha servit per a crear un univers pictòric conjunt únic. Allunyats de qualsevol moda, sempre s’han mantingut fidels al seu llenguatge personal, a la seva idea de la pintura com una porta oberta a la reflexió metafísica mitjançant escenes de contingut filosòfic, a vegades esotèric. Les combinacions entre diferents mons i realitats, els elements onírics que apareixen en el món terrenal com a presències fantasmals o la connexió suggeridora de diferents elements a priori sense relació, són algunes de les fórmules recurrents en la pintura de Szenczi i Mañas. Amb elles construeixen les composicions i els misteriosos continguts. Aquests mecanismes, tractats com a jocs i reptes filosòfics que van filant-se amb la finalitat de teixir una xarxa d’enigmes insondables, els ofereix una infinitat de possibilitats plàstiques i expressives i els permet alterar i multiplicar la realitat amb total llibertat, rendits al misteri. Tots dos tracten la pintura gairebé com una ciència oculta en favor de la reflexió profunda i la reconnexió amb la memòria i l’inconscient com a paradisos perduts. En aquest sentit, la concepció que Szenczi i Mañas tenen de la pintura com a llenguatge està estretament vinculada a l’essència màgica del mirall. Com aquest objecte misteriós, la pintura de tots dos és concebuda com un portal a altres plans de realitat inesgotables.
Sergio Fuentes Milà
Dr. en Història de l’Art
PREMSA
