JOSEP I RAMON MOSCARDÓ
Josep Moscardó
La seva maduresa artística li permet situar-se sempre en els punts on hi ha les millors visions i descriure-les amb un domini de la perspectiva admirable. És quelcom que li surt d’una manera natural.
Amb un registre de temes molt ampli, és capaç de passar d’un visió nocturna –en què la llum del dia juga amb de la nit i l’artificial– a l’atmosfera mes lluminosa i transparent que ens hàgim pogut imaginar.
En els seus quadres, hi trobarem molts elements de la nostra vida quotidiana que contribueixen a donar a la seva pintura un caràcter proper i atractiu: carrers transitats per cotxes i personatges, perspectives aèries, interiors de bars…
Són escenes lluminoses i coloristes, tractades sense cap afany simbòlic o grandiloqüent, sinó d’una manera desenfadada i directa. Josep Moscardó idealitza els temes i en ressalta els trets essencials, apostant per la bellesa, l’harmonia i l’optimisme.
En la seva obra, el color és vital i suggestiu; cada quadre respon a un determinat acord cromàtic que desenvolupa amb infinitat de variants. És capaç de sintetitzar moltes coses en una pinzellada, lliure i encertada… Josep Moscardó no pretén descriure meticulosament la realitat, sinó anar directament al gra, al nucli del que ell vol expressar.
Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Llotja de Barcelona. Exposa a la Sala Parés des de 1978, i també ho ha fet als Estats Units en moltes ocasions, així com al Japó i a algunes de les principals capitals europees.
Ramon Moscardó
La seva pintura es caracteritza per l’ús de colors molt vius i lluminosos, i per un esperit optimista que al·ludeix a les ganes de viure, als moments feliços de la vida quotidiana.
Tracta temes molt diversos: visions de ciutats com Barcelona, Praga, París, Venècia o Nova York, paisatges de Cadaqués, façanes, interiors de bars o del seu estudi, escenes de carrer…
La llum juga un paper molt important en la pintura de Ramon Moscardó, tant si es tracta de la del sol brillant de la Mediterrània o la dels reflexos i la transparència del mar, com la que es projecta en interiors i defineix diferents ambients.
En els paisatges, el pintor ens situa davant imatges espectaculars. Observa algunes de les escenes des d’un punt de vista elevat i llunyà, però l’atmosfera és tan clara que sembla que els diferents elements, definits amb detall, estiguin a l’abast de la mà: no hi ha distàncies, tot és un conjunt vibrant, rítmic i vigorós.
Quan pinta interiors, les figures adquireixen un paper protagonista; a més, sovint estableix diàlegs subtils entre els personatges, que s’expressen a través de les mirades i dels gestos. Demostra una gran intuïció pictòrica i una llarga experiència a l’hora de donar vida i naturalitat a la figura humana.
Ramon Moscardó exposa a la Sala Parés des de 1978, i també ho ha fet als Estats Units, en diverses ocasions; a Hong Kong i a les principals capitals europees. La seva obra es pot veure en importants col·leccions privades i públiques.
