Carlos Morago

Madrid, 1954

L’obra de Carlos Morago plasma espais buits i austers, serens i equilibrats, il·luminats amb una llum suau i clara la qual li permet explorar una riquíssima gama de grisos i blancs que són els colors més presents a la seva paleta. Construeix escenes d’una gran força lírica, impregnades d’una atmosfera enigmàtica, gairebé metafísica. Crea espais deshabitats i silenciosos on demostra que és el mestre de les absències.

L’artista mostra un gran iterés pels espais interiors. De vegades, aquests són observats a través de portes o finestres entreobertes que, malgrat axó, queden quasi totalment ocults, jugant amb el suspens i creant imatges inquietants. En d’altres, s’obren a vistes panoràmiques de ciutats, o deixen entreveure jardins i patis interiors, on alguns elements vegetals, descrits admirablement, aporten un contrast que crea una esplèndida harmonia de colors i formes.

Els seus bodegons són summament poètics. Pinta especialment flors i plantes, però també ceràmiques i altres elements solitaris els quals destaquen per la seva vitalitat i cromatisme sobre uns fons que envaeixen bona part de la composició.

Carlos Morago exposa a la Sala Parés des de 2009. La seva obra s’ha presentat en diverses ocasions a França, Alemanya, Anglaterra, Mèxic i Bèlgica, així com també Madrid i altres ciutats espanyoles. Ha rebut nombrosos premis i és Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria.