LA LUZ DE LAS PIEDRAS
Alberto Bañuelos
Més informació sobre
“Vaig fer tard a l’escultura com a tantes altres coses. Però, com allò que acaba mai s’acaba, sino que queda a viure a la memòria i sempre està esperant a tornar…”
Des d’aquesta discutible virtut, que m’acompanya des de sempre i l’arrossego des de la meva infantesa, de poder estar gran part del meu temps en solitud i deixant transcórrer les hores, mai estic més actiu que quan no faig res.
Em moc en aquest present continu, “entreteixit entre passat i futur” com diria T. S. Eliot, i des del qual tracto d’entendre el meu temps i el moment històric que m’ha tocat viure. Amb aquest ull tan humà i, per tant, tan poc neutre, que tamisa des de la seva individualitat i des de la seva tan personal experiència d’assimilar les imatges que la meva mirada ha estat capaç d’emmagatzemar i que, després, m’han acompanyat per sempre a la meva existència, intentant fer-les reviure amb un esforç ímprobe i impuls irracional, en un afany d’interpretar i de passar als altres aquesta experiència viscuda i sentida com una empresa embogida d’esforç i projecte sense fi, “en un tempo creador lento” – com diria Alfonso de la Torre -; giro de nou la mirada a la memòria i al record que segueixen al nostre costat. Es tracta de tot aquest món inesgotable i místic del qual mai aconseguim arribar al seu profund abisme.
Alberto Bañuelos
