TRANSCENDIR EL NATURALISME

Voldria que la meva pintura transcendís el naturalisme,
crec que els quadres que faig interpreten més
que no mostren la realitat immediata.

J. Roca-Sastre

Josep Roca-Sastre (1928-1997) és un dels artistes més rellevants del realisme a Catalunya al segle XX. L’interès de la seva obra radica en haver esdevingut una de les expressions més personals de la figuració catalana, amb un llenguatge i factura absolutament propis i reconeixibles. La seva personalitat pictòrica fou el resultat d’una recerca de nous llenguatges per a representar la realitat i també fruit d’una experimentació tècnica basada en el joc de textures, contrastos i, fins i tot, formats. Aquesta experimentació el portà a una recuperació progressiva de la figuració, passada pel filtre de totes les fórmules de les avantguardes que tant havia analitzat amb detall durant la dècada dels cinquanta.

La quotidianitat s’erigí com la base i la referència principal de la seva reflexió pictòrica, el seu centre i punt de partida a partir del qual desenvolupar un llenguatge figuratiu que interpreta més que no imita la realitat immediata. A partir del tractament depurat de la llum, la construcció geometritzant de les formes, l’aplicació del color i l’utilizació densa, textural i personal de la matèria, Roca-Sastre articula les seves composicions. L’ús de la fragmentació i l’aproximació personal envers l’objecte són clau en l’expressivitat i originalitat de la seva pintura.

Després dels estudis en Dret, decidí dedicar-se a la pintura i entrà en el taller de Ramon Rogent (1920-1958), començant així la seva formació artística on es centrà sobretot en el dibuix, l’estudi de la figura i el color. El 1953 ingressà al Cercle Maillol de l’Institut Francès. Aquesta agrupació va ser clau per Roca-Sastre, tant a nivell formatiu com per a presentar obres amb més regularitat dins del circuit artístic barceloní: a diverses edicions del Saló d’Octubre, exposicions municipals o la seva primera individual (Galeries Laietanes, 1955).

Les diferents beques i premis que va rebre tant per part del Cercle Maillol (1954) com de l’Ajuntament de Barcelona (1956 i 1958) permeteren completar la seva educació pictòrica a partir de la realització de diverses estades a París. La capital francesa motivà el jove Roca-Sastre, qui freqüentà La Grande Chaumière de Montparnasse i on exposà a la Galerie Drouant, sala en la qual guanyà el primer premi del concurs La Jeune Peinture i hi presentà obres en altres ocasions. Aquest moment és de gran rellevància en la seva evolució, doncs serví per iniciar una experimentació pictòrica que partia d’una revisió del cubisme i estudi de l’objecte quotidià, a més de l’aplicació moderna i novedosa de pigment i textures que connecten amb l’obra expressiva de la pintura de l’admirat Miquel Villà (1901-1988).

Destaca el lligam estret entre Josep Roca-Sastre i la Sala Parés a partir del 1959, any en què es celebrà la seva primera individual a la galeria barcelonina. Des d’aquest moment, el pintor formà part de la plantilla d’artistes de la sala en exclusiva, realitzant diverses mostres les quals són clau per entendre la seva pintura i el realisme contemporani al país. Entre 1961 i la seva mort el 1997 presentà un total de disset individuals, a més de participacions recurrents a col·lectives i fires.

L’exposició ‘Transcendir el naturalisme’ presenta una selecció d’obres provinents d’importants col·leccions privades, les quals il•lustren l’evolució de l’artista de manera concentrada, posant en valor algunes etapes menys conegudes de la pintura de Roca-Sastre: les seves col•laboracions amb Dau al Set (1952) a través d’una selecció de dibuixos; una sèrie d’obres que deriven de l’experimentació pictòrica motivada per les estades a París durant la dècada del cinquanta; les obres que des dels anys setanta mostren la depuració formal de la pintura de Roca-Sastre fins a la consecució de formats, tècniques i temàtiques que arribà a codificar i aconseguir erigir quasi com a imatges de marca com les tribunes modernistes de l’Eixample barceloní, els passadissos d’hidràulics i els bodegons verticals amb cortinatges.

Aquesta exposició vol recuperar i posar en valor la seva aportació pictòrica, injustament menystinguda després de la seva mort i també maltractada pel mercat. La mostra forma part d’una sèrie de propostes que s’emmarquen dintre del concepte “Memòria”, iniciat per la Sala Parés a partir de la celebració del seu 140è aniversari com a galeria d’art més antiga del país (1877-2017).

Enguany commemorem el 25è aniversari de la mort de Josep Roca-Sastre amb una nova retrospectiva i celebrem l’obra d’un pintor destacat de la història recent de la Sala Parés, així com clau dins de la pintura figurativa i el realisme a Catalunya durant el segle XX.

Sergio Fuentes Milà