EN RECORD DE JOSEP SERRA LLIMONA

N’hi ha prou amb una petita selecció d’obres seves per adonar-nos d’allò que més va caracteritzar l’obra d’en Josep Serra Llimona: una capacitat del tot extraordinària per detectar els seus ‘motius’ arreu on es trobés, però també on menys els esperàvem. Dotat d’un gran ofici i versatilitat plàstica, ell sempre va pintar com una acció de gràcies i per això podem veure tota la seva obra talment un dietari d’agraïment cap aquella vida que quotidianament el va sorprendre amb un o altre motiu: paisatges, marines, vistes urbanes, retrats, interiors o bodegons, qualsevol porció de realitat -per petita o aparentment insignificant que fos: vegis, si no, el magnífic bodegó de les cabeces d’alls- podia portar-lo a dibuixar o pintar mogut per una estranya energia sempre renovada. Només així s’entén la seva capacitat de sobreposar-se a la malaltia de Parkinson que va contreure quan a penes tenia quaranta anys.

La pintura doncs com un exercici quotidià de celebració de la vida en tot el seu inexhaurible ventall de pretextos, però alhora com la creació d’un món més real, més viu i bategant que la pròpia realitat, convençut com estava que la vida necessita l’art per afirmar-se i reconèixer-se. Sense el seu ‘franciscanisme’ tan discret com eficaç la seva obra no s’acaba d’entendre. En Serra Llimona va tenir l’immens privilegi de llevar-se cada dia convençut de la seva missió a la terra i això és el que dota el conjunt de la seva obra d’un to i d’una llum molt especials: mai no va pintar per pintar sinó del tot convençut que en cada obra seva havia de ser capaç de transmetre la singularitat -la unicitat- d’allò que es proposava de recrear, fos el que fos. Quan encara no fa un any que ens va deixar, la vintena de quadres d’aquesta petita exposició així ho demostra.

                                                                                                                              Àlex Susanna