Com diu ell mateix, els seus quadres no intenten copiar la realitat sinó traduir-la, anar més enllà, crear una realitat paral·lela, sense trair la percepció del món exterior que els ha inspirat.
Li interessa l’art que incorpora el món extern, percebut pels sentits, i la seva obra conté referències del Pop Art i dels artistes fotorealistes, mirant, però, de superar-ne les limitacions i de buscar un camí exclusiu.
La pintura de Josep Segú se centra en el paisatge urbà i concretament en l’entorn creat per l’home dins les ciutats modernes de finals del segle XX.
Li agraden les quadrícules dels edificis moderns, els neons, els reflexos de metall i els vidres dels aparadors plens d’objectes. Necessita l’energia que desprèn la superpoblació urbana.
La influència inicial del Pop Art ha anat evolucionant cap a un nou realisme particular que integra el colorisme autòcton, de Mir, Rusiñol, Anglada… Ha utilitzat troballes d’altres pintors, fotògrafs i cineastes al costat de troballes personals en un llarg procés, en xarxa, comparatiu i sintètic.
La seva obra més recent se centra en paisatges panoràmics de Barcelona, que plasma amb un detall gairebé increïble, i amb un tractament de la llum i el color que supera la realitat.
Josep Segú és escriptor i crític d’art, llicenciat en Belles Arts i filòleg. Ha estudiat a Barcelona i Nova York.
La seva obra s’ha presentat reiteradament en exposicions institucionals i en galeries de Barcelona i Madrid, també de Nova York i d’algunes ciutats europees. Hi ha una extensa bibliografia sobre la seva pintura.
