“Ahir i avui”, per Sergio Fuentes Milà
El passat dia 14 de març, el govern d’Espanya decretava l’estat d’alarma i, conseqüentment, la limitació de la llibertat de circulació dels ciutadans i la suspensió de l’apertura al públic dels locals comercials, culturals i d’oci. Així com la resta de galeries d’art, la Sala Parés va tancar les seves portes a l’espera de l’estabilització de la situació i la superació de la crisi del coronavirus. Però la seva clausura temporal no ha impedit, en cap cas, la continuïtat de la seva activitat. La galeria sempre ha defensat i defensa l’art com a experiència, però les circumstàncies i el desig de continuar oferint a la ciutadania, col·leccionistes i clients les millors propostes, han obligat a readaptar formats i línies d’actuació. La nova activitat (des del confinament) és encara més sacrificada i es situa més enllà de l’àmbit comercial. El compromís d’apostar per la cultura rau intacte i en aquests temps incerts és manté més fort que mai.
Tal situació ens porta a reflexionar i mirar cap el passat. Sempre és un exercici necessari. La història de la galeria, amb una trajectòria ininterrompuda de 143 anys, ens demostra que la Sala Parés, la degana de les galeries a Espanya (inaugurada com a tal el 1877, tot i que amb una tradició empresarial des de 1840), tot i les circumstàncies i els moments històrics complexos, sempre ha romàs activa. Ni epidèmies ni tan sols conflictes bèl·lics han suposat el tancament o l’aturada total de la seva labor.
TEXT COMPLET AQUÍ
PREMSA SOBRE AQUEST ARTICLE
Natàlia Farré – «Una galeria, tres pandèmies». El Periódico, 25/04/2020
José Àngel Montañés – «La Sala Parés sobrevive a tres pandemias y una guerra». El País, 18/04/2020
