Marcos Palazzi

Barcelona, 1965

Marcos Palazzi s’inspira en el dia a dia, transformant la realitat immediata a través del seu humor agut i personal, que difícilment deixen indiferent a l’espectador.

Mostra escenes que, encara que aparentment espontànies i de gran realisme, sovint deixa al descobert parts del dibuix preparatori o fa servir el llapis per remarcar alguna ombra o donar expressivitat a una figura, desbordant ironia mordaç. També acostuma a trencar la figuració introduint artificis i elements provinents del còmic o de la cultura pop, amb els quals aconsegueix crear ambients i situacions que, encara que quotidians, no resulten gens ordinaris.

Palazzi demostra un gran domini dels recursos tècnics més acadèmics de la pintura, i els disposa a la seva voluntat per crear una proposta personal i única. És capaç de prendre els convencionalismes sobre composició, incidència de la llum ─la qual es captada magistralment─ o l’equilibri cromàtic i alterar-los o reinterpretar-los per crear una proposta singular, però sense arribar a comprometre l’estabilitat de les seves composicions. Sovint també cita a altres artistes i períodes de la història de l’art amb referències dins de les seves obres.

La seva trajectòria expositiva comença el 1992 i li ha portat a diferents ciutats d’Espanya, així com a Itàlia i Nova York en diverses ocasions. Exposa a la Sala Parés des de 1998.