Magí Puig

Palou (Lleida), 1966

Si alguna cosa defineix la pintura de Magí Puig és el tractament que fa de la llum. Els seus temes, ja siguin els seus plànols generals de platges i ciutats o personatges individuals, apareixen banyats amb una llum densa i vibrant, sovint amb uns contrallums enlluernadors que desprenen colors potents i penetrants. Gran exemple d’això són les seves platges on, en ocasions, només podem distingir unes poques siluetes retallades sobre una sorra monocroma i brillant que es fon amb el cel i la mar.

Entre els seus temes destaquen els inspirats en els seus viatges, que ens traslladen a ciutats com París, Venècia o La Habana; i a països com el Marroc, Vietnam o Senegal. Els seus paisatges urbans i skylines són algunes de les seves obres més singulars. En aquestes acostuma a ometre qualsevol presència humana ─o la deixa en segon terme─ per centrar-se en les arquitectures i els carrerons, i en com la llum incideix sobre aquests. Els seus carrers i mercats del Marroc creen imatges que poden evocar els patis de Fabrés o les fantasies orientals de Fortuny.

Magí Puig exposa a la Sala Parés des de 2003. El seu estil singular i tècnica minuciosa li han atorgat un gran èxit a nivell internacional, portant-lo a exposar periòdicament a fires i galeries de França, el Regne Unit, Suïssa o Estats Units, i a formar part de col·leccions importants.