Alberto Romero Gil

Mataró, 1978

Alberto Romero és considerat un dels valors emergents més sòlids del realisme català. La seva pintura busca la màgia i el misteri que envolten la realitat quotidiana, la qual, a través de la seva mirada, adquireix un cert caràcter atemporal que transcendeix allò pictòric.

La seva pintura neix de l’emoció i l’admiració que li produeixen fruits, flors, paisatges o figures que, situats en determinades atmosferes, posen de manifest els seus valors i naturalesa per a desplegar tota la seva bellesa. Sovint són objectes que ell disposa en natures mortes establint una especifica relació espacial que seguidament il·lumina sense afany de teatralitat. És un procés lent i reflexiu, el qual pot prolongar-se durant dies, on l’artista va teixint una relació plàstica, poètica i fins i tot filosòfica amb el seu model. El mateix Romero considera que el veritablement difícil del seu procés pictòric és aquesta introspecció en la vida interna dels objectes per a captar tots els seus matisos.

Ha estat seleccionat i premiat en nombrosos concursos i beques arreu d’Espanya i ha ampliat la seva formació a la Càtedra d’Antonio López García. És professor de pintura i dibuix, i un gran coneixedor dels grans mestres de la història de l’art. Exposa a la Sala Parés des de 2010, a més de fer-ho sovint en ciutats com Madrid, Brussel·les i Maastricht entre d’altres.