Albert Vidal
Barcelona, 1969
L’obra d’Albert Vidal és un magnífic exemple de la vigència del paisatge a la pintura contemporània. Tracta especialment paisatges urbans els quals sovint representa a través de vistes aèries on es pot apreciar l’estructura racional dels edificis i la trama urbana. En alguns casos, també retrata la destrucció ocasionada per la guerra, interpretant bombardejos passats d’algunes ciutats alemanyes i japoneses amb el seu llenguatge modern. Igualment treballa marines o paisatges desèrtics on la falta d’elements figuratius i el seu estil expressiu i vital semblen voler aproximar-nos a l’abstracció.
L’artista atorga un gran protagonisme als elements estructurals i la composició. Acostuma a desdibuixar algunes zones de les seves taules i fins i tot a deixar visible algunes parts del suport, on ocasionalment hi ha imprès fragments de diaris, propaganda o d’altres elements que, juntament a la seva peculiar forma de signar les obres —amb un codi numèric— crea un interessant contrast entre allò analògic i digital. De vegades complementa la subtil materialitat de la seva pintura amb l’assemblatge, tècnica que li permet crear diferents qualitats texturals i cromàtiques.
La trajectòria d’Albert Vidal l’ha portat a obtenir reconeixements a nombrosos concursos i exposar a diferents ciutats d’arreu d’Espanya, i també a França, el Japó, Suïssa i els Estats Units. A Barcelona exposa a la Sala Parés des de 2001 i ha realitzat algunes instal·lacions en espais públics.