Gloria Muñoz
Barcelona, 1949
Gloria Muñoz té la capacitat de captar la bellesa d’allò que pinta i transmetre-la amb mestratge. Interpreta la realitat i se l’apropia plàsticament a través del filtre de les emocions. A les seves natures mortes mostra la connexió emocional que estableix amb els elements que les composen. Aquests objectes apareixen, sovint, només suggerits i envoltats per una atmosfera espiritual. Mitjançant una pinzellada lliure, fluida i expressiva busca l’essència de cada objecte.
Els paisatges de Gloria Muñoz expressen sensacions, vivències i intuïcions que ella mateixa sent davant de la natura. De vegades plasma la força dels elements: el vent, les roques o el cel transparent, d’un blau intens. També tracta escenes d’una bellesa serena que convida a deixar volar la imaginació i a reflexionar sobre la fugacitat.
La seva obra és intuïtiva i apassionada. Mitjançant un llenguatge auster i sintètic, però alhora potent, es planteja qüestions d’una gran càrrega conceptual al voltant de la pintura, encara que sempre des d’un punt de vista proper i comprensible.
Gloria Muñoz és doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professora de pintura a la mateixa facultat. La seva obra ha sigut exposada a ciutats com Londres, Ginebra, San Francisco, Nova York, Hong Kong, Bolina, Estrasburg i Madrid entre d’altres. Exposa a la Sala Parés des de 1988.