Menú
Menú
Memòria
L’exposició “MEMÒRIA” celebra els 140 anys d’activitat de la Sala Parés com a galeria d’art amb la trajectòria més llarga de l’Estat. És un recorregut que evoca els diferents moments de la sala des de la seva fundació com a galeria en 1877, fins el 1988 quan adopta un signe diferent a partir del relleu generacional en la direcció i de la remodelació arquitectònica. El relat es disposa de manera cronològica i s’articula en tres etapes, en cadascuna de les quals hi són representats alguns dels artistes més significatius.
1877-1889, Construint el Saló Parés. Època de l’inici del projecte de Joan Baptista Parés, qui redefineix el negoci familiar (des de 1840 era una botiga d’estampes, materials per a pintor i marcs) i funda la sala petita en 1877 i la gran en 1884. És un moment caracteritzat per una oferta eclèctica d’ampli espectre a base de mostres col·lectives, i que conclou amb la celebració de les primeres exposicions individuals d’artistes habituals de la galeria com, la d’Eliseu Meifrén i la de Josep Cusachs (1889).
1890-1925, De l’esplendor a la caducitat del model Parés. Aquesta etapa s’inicia amb la Primera Exposició Rusiñol-Casas-Clarasó (1890) i conclou amb el descrèdit comercial de la sala i la conseqüent venda del negoci per part de Parés als germans Maragall en 1925. En aquest període assistim a l’assimilació de la modernitat plena dins el mercat local i a alguns dels episodis més rellevants de la història de la galeria i de l’art català.
1925-1988, Etapa Maragall. Inici i consolidació d’un projecte innovador. La nova direcció de la galeria implanta un model de gestió propi de les galeries europees del segle XX i una línia estètica molt més definida, fonamentada en la figuració. Els contractes d’exclusivitat amb els artistes, així com la projecció internacional consoliden noves firmes i donen el reconeixement d’un públic més ampli a la Sala Parés.
Sergio Fuentes Milà
Dr. en Història de l’Art
