TROBALLES

Recullo moments, ja siguin producte d’una trobada inesperada o resultat d’una recerca tenaç i constant.

Capturo instants on els elements que ens envolten s’entrellacen de manera subtil, generant una atmosfera de quietud, bellesa i reflexió. Un diàleg entre allò efímer i allò perdurable, una trobada entre el món urbà i el natural, on la llum es converteix en un actor principal, actuant com a motor de vida i transformació d’allò comú en alguna cosa extraordinària.

Les textures de les parets, amb les seves marques i deterioraments, una epidermis que evoca la persistència d’allò inert davant de la natura en constant canvi. El Sol, filtrant-se entre les branques dels arbres, crea patrons irregulars sobre les parets, com si la natura intentés suavitzar la rigidesa de l’estructura i on les ombres semblen contar històries paral·leles, reflectint-ne la complexitat i la gosadia.

Cerco alguna cosa profundament contemplativa en el silenci de les escenes, en la quietud dels elements, instants aturats en el temps, com si els bassals i reflexos mai s’evaporessin i les ombres de les branques no es diluïssin amb els núvols.

Cada quadre, a la seva manera, ens recorda que, fins i tot en els racons més simples, hi ha alguna cosa que ens commou, que interpel·la els nostres sentits, sempre que estiguem disposats a observar i, per descomptat, a trobar.

Carlos Díaz