Relació i Equilibri

Núria Guinovart

21.04.2022 - 11.06.2022

El que és esfèric reposa en el que és esfèric, perquè amb prou feines es toquen, però el còncau descansa al convex.

Giordano Bruno. Spaccio de la bestia trionfante

Si l’art és un llenguatge, l’obra de Núria Guinovart ja ha assolit la maduresa suficient per poder expressar-se sense embuts. I aquí ho fa posant l’ull i l’ànima en aquesta sèrie de talls laminats, del que podria ser (tant se val) un caos de roques oscil·lants, de grans de granit, arròs o sorra, asteroides, cèl·lules i nòduls submergits en unes suspensions col·loïdals en les què l’absència de volum o d’ombra provoquen un sensual efecte d’ingravidesa. El leitmotiv de la col·lecció és l’osculació (literalment, un bes), l’equilibri de les formes a través d’un sol punt de contacte on es concentra la tensió dels contorns contrincants, traçats amb pols ferm i decidit. Formes que interactuen com amants i que, sense perdre un bri de si mateixes, simplement reposen, o s’acoblen amb la complexa trava d’una muralla inca. Sobre les seves cares intactes sembla que es podria gravar, com en una Rosetta encara muda, que el millor del verd és el blau que no se n’ha anat o que la natura no sempre va vestida de festa, i també que si dues pedres no caben en un mateix lloc, sempre ho podran fer les seves aromes.

Com a les pedres de foguera, només els falta l’espurna de les vostres mirades per elevar-se a la dimensió del foc. Al cap i a la fi, si l’art és una decisió, interpretar allò que no es veu és la seva veritable vocació.

Arturo Xalabarder

{{ priceFormat(priceMin) }}
{{ priceFormat(priceMax) }}
No se han encontrado elementos para mostrar.
{{ cart.result }}