LA MÀQUINA DEL TEMPS I

Aquesta exposició es va començar a gestar ara fa 30  anys, quan vaig anar al Marroc per primera vegada.

Amb un grup d’amics i  una furgoneta de lloguer vàrem travessar Espanya i ens vam plantar a la frontera marroquina  amb el convenciment  i la ingenuïtat adolescent de que anàvem a fer alguna cosa important. De fet per nosaltres així va ser,  en un curt trajecte en ferry vàrem fer un viatge en el temps, del segle XX a l’edat mitjana en poca estona. Gel·labes, dones transportat feixos de llenya més grans que elles, homes a la gatzoneta  mandrejant per  les cunetes, roquets, les olors, la llum… Va ser veritablement un viatge iniciàtic, per nosaltres tot era nou, o més aviat vell.

30 anys després hi he tornat. Ara amb la idea de trobar inspiració per a una nova sèrie de quadres. Sense cap pretensió, amb la clara consciencia de ser un turista occidental, amb el bitllet de tornada a la butxaca i la càmera fotogràfica al coll. Em passejo per mercats i Medines amb els ulls ben oberts per mirar de copsar l’atmosfera i la llum d’aquest país, disparant  l’obturador de la càmera convulsivament.

Així s’ha gestat aquesta sèrie. El que ve després són moltes hores de pintura a l’estudi, buscant tresors amagats en els milers d’imatges bolcades a l’ordinador i mirant de fer una pintura que les transcendeixi i connecti amb aquella primera impressió que fa uns anys ens va atrapar. Mescla de realitat i del pòsit exòtic que deixen un bon nombre de lectures i de pel·lícules de dissabte a la tarda.

L’exposició també presenta la sèrie Ciutat fràgil composada per obres de gran format  sobre Barcelona,  un homenatge a la ciutat vista des de la immensa fragilitat a través de la situació actual. Habituat a pintar indrets llunyans, la impossibilitat del viatge m’ha obligat a mirar i valorar allò proper i que sovint, per tan conegut, no hi parem tota l’atenció que mereix.