Tots els colors del blanc

Començo els quadres amb la tela en blanc i,  a mesura que hi vaig treballant hi ha un moment  en què la pintura sembla com si volgués tornar al blanc inicial.
Addició, acumulació, pintar, despintar en un procés cíclic que simula  tornar al començament i que no avança.

La tela se’m revela com el deixeble impacient de la faula sobre la paciència, l’aprenentatge i el valor del procés:
Un deixeble  va anar a veure el seu mestre i li va dir:
— Mestre, per més que llegeixo, escolto i medito, sento que no retinc res. Tot sembla desaparèixer de la meva ment com si fos aigua entre els dits.
El mestre li  va donar un colador i li va dir:
— Vés al riu i omple aquesta galleda amb l’aigua que puguis portar amb el colador.
El deixeble va obeir, però cada vegada que ho intentava aquesta s’escorria abans d’arribar a la galleda. Després de molts intents frustrats, va tornar i li va di r:
— És impossible! L’aigua sempre s’escapa!
El mestre va preguntar:
— Però, què ha passat amb el colador?
El deixeble va mirar el colador i es va adonar que abans estava brut i ara estava completament net.
Llavors, el mestre va dir:
— El mateix passa amb el coneixement i l’aprenentatge. Encara que et sembli que oblides moltes coses, el procés et transforma. Cada lectura, cada reflexió, cada intent et fa créixer.

L’acte de Pintar és un aprenentatge continu, fer i desfer per avançar.

Magí Puig