EL OLVIDO QUE NOS HABITA

Joseba Sánchez Zabaleta

18.05.2023 - 01.07.2023

Més informació sobre

Fidel al compromís amb el realisme, amb la memòria i amb les qüestions inherents a l’ésser humà, Sánchez Zabaleta torna a submergir-nos, a través del ritme lent i minuciós de la seva pintura, en aquells territoris d’allò emocional on l’espectador, protagonista silenciós, penetra aliè al temps en introspeccions i derives pròpies de l’existència, quan veu desdoblada la seva ànima davant d’aquest Déu que tot ho veu i no fa res.

“El Olvido que nos habita” és el nou intent del pintor per portar-nos al seu terreny, situant-nos davant d’un mirall amb el lleu pols d’un paisatge inhòspit, d’una taula buida, o d’un espai indeterminat com a fons, sobre el qual situa la natura que intueix extinta davant de nosaltres amb la intenció d’aturar-nos en sec i provocar-nos l’espai per a la contemplació i la reflexió en una mirada frontal. Succeeix que la vida va al galop, que tot és tan efímer que gairebé no queda espai per aturar-se a mirar. Van inculcar-nos la llavor d’allò nou i per això oblidar sembla necessari. Avui revisar el passat resulta pertinent, ja que és l’únic que ens pot fer sentir que hi ha alguna cosa que ens subjecta a la vida, que som una mica millors, que recorrem un llarg camí.

“Almería s’ha convertit en l’epicentre de la meva vida aquests darrers tres anys. He viatjat periòdicament a l’orient andalús per cercar aquest buit propi de la terra absent i allà hi era”.

“Més que a la meva pròpia vida, estimo els llocs que em parlen, aquells que em conten en privat la història que ja no compta, els llocs que representen l’oblit que ens habita”.

“A l’estudi em veig fora de perill, protegit per les pintures poc a poc submergides en camins que un obre i transita”.

“Jo vaig anar a Almería perquè sentia que allà hi havia coses sobre les quals parlar. Explicar la seva història em va fer sortir de l’estudi a la recerca dels testimonis muts que suposen les restes, les ruïnes sense memòria”.

J. Sánchez Zabaleta