COSSIOLS. EL TEMPS RETRATAT

L’any 1997 Toni Catany publica, a la col·lecció “Lo mínimo” de l’editorial estizo, el petit volum Cossiols, que recull dotze fotografies realitzades al mes d’agost de 1985 a Llucmajor, a la casa i al corral del carrer del Purgatori on el nostre fotògraf visqué els primers anys de la seva vida, fins que anà a estudiar a Barcelona.

Feia ja uns anys que Catany vivia a Barcelona (des dels seixanta) quan realitzà aquestes fotografies de la casa natal, habitada ja només per la mare. Les imatges ens mostren com era l’entorn on va créixer el fotògraf, i on havia de produir-se, anys després, la sèrie Cossiols.

El fill mantingué a la casa, gairebé fins al final de la seva vida, la seva habitació, amb finestra cap al corral, el mateix lloc on el fotògraf italià Cesare Colombo l’havia retratat, anys enrere, al costat de sa mare.

Catany retrata sovint els racons de casa seva a Llucmajor. Aquesta reincidència, que el seu arxiu evidencia i documenta, es manifesta en aquesta sèrie específica, datada del 2002, d’uns cossiols que pengen de les parets del corral. Són només algunes de les moltes imatges que arribà a produir, al llarg dels anys i durant les seves estades, sobretot estivals, a la casa de la mare.

Aquests cossiols són fotografiats al seu lloc habitual, sense composició i amb llum natural, i la intervenció de Catany es limita a la presa frontal i a un senzill enquadrament.

“Fotografiar” i “retratar”no són, en sentit estricte, sinònims. Sí, retratar algú pot ser fotografiar-lo, si es fa amb una càmera i no amb un pinzell, posem per cas, però l’equivalència seria comuna només en aquest sentit concret. Ara bé, al dialecte llucmajorer, i en la manera de parlar de Catany, sovint trobàvem ambdós termes utilitzats com a tals, i no era estrany sentir-lo a dir “avui he retratat uns codonys”, o “porta’m a a Llucalcari que vull retratar els pins sobre la mar”. Al diccionari Alcover-Moll es recull, encara, un sentit figurat en què el verb significa “reproduir o reflectir la imatge d’una cosa”, i que s’exemplifica amb un vers de Tomàs Aguiló bellíssim: “La mar es color del cel retrata”.