CAMINS

Caminem per camins reals, imaginaris, d’anada o de tornada, de passat o de futur, trajectes cap a horitzons que recorrem a diari.

Són trajectòries vitals que viuen trenades a diferents superfícies, com als terres d’asfalt o terra, secs o mullats, amb els seus entramats senzills o complicats, dibuixant trajectòries de pujada o baixada, corbes o rectes.  A l’aigua, amb línies ondulants i llargs reflexos, també al cel amb camins d’aire invisibles, i fins i tot els traços elegants que projecten les ombres sobre les llums. Trajectòries suggerents, de bellesa efímera, que intento recórrer establint complicitats sensorials a favor del potencial abstracte que posseeix la realitat, dotant així la meva pintura d’una nova plasticitat.

Els camins també conformen recorreguts visuals des dels que explorar la vida a la seva epidermis, a ran de terra, amb la seva aparença quotidiana per multitud de factors que multipliquen la seva riquesa i que descansen a la seva superfície: reflexos, empremtes, bassals, fulles, rastres de vida, relleus, colors i matisos. Elements que transiten instal·lats al nostre dia a dia, però que reposen aliens a les mirades i que vibren en el seu afany de ser observats.

Intento portar la seva transitorietat a la permanència de la pintura, recreant la seva essència en composicions inicialment abstractes, intenses en emoció, amb suggestives taques que poc a poc vaig integrant a la meva realitat figurativa.

Entenc que caminar i pintar es establir vincles amb el present, amb la consciència de l’ara, sense objectius, mostrant camins caminats o per recórrer i arribant al destí amb cada passa donada amb la certesa d’avançar per un camí encara molt llarg.

Carlos Díaz