VIATGERS (1877-1950)
Comissariada per Sergio Fuentes Milà
El viatge fou una de les pràctiques més habituals dels artistes moderns. L’anhel d’incorporar nous temes, ambients i realitats esdevingué cabdal en l’evolució artística catalana des de la segona meitat del segle XIX. Els creadors cercaven les tendències en voga, poder contemplar-les en directe, interactuar amb artistes d’èxit dins el circuit internacional i, en alguns casos, fer-se un lloc en altres mercats artístics com el de París, Roma o Madrid, tant a través dels salons (els oficials i/o els de caràcter més alternatiu) com de les galeries. Hem d’entendre el viatge com un aprenentatge artístic en ell mateix, així com una experiència vital que obrí la porta a un munt de possibilitats expressives diferents.
La llum del sud i la fantasia àrab; les excursions per copsar amb verisme la vida rural o el viatge com a portal per a la introspecció i la reflexió; la vida bohèmia parisenca, el simbolisme i l’estètica dels anys vint; la connexió amb fórmules pictòriques de les primeres avantguardes o els nous indrets com a pedrera per reinventar la figuració. El viatge es converteix en el leitmotiv de l’exposició on s’hi presenten alguns dels casos més paradigmàtics d’artistes viatgers relacionats amb la Sala Parés durant el tombant del segle XIX i la primera meitat del segle XX, amb exemples cabdals i obres a la venda provinents d’importants col·leccions privades, moltes d’elles inèdites.
