PAISATGES. UN RECORREGUT PICTÒRIC (1877-1977)
Comissariada per per Sergio Fuentes Milà
CONSULTA AQUÍ EL CATÀLEG VIRTUAL
La present exposició és la continuació d’una iniciativa que la Sala Parés va recuperar el 2017 amb motiu del seu 140è aniversari. Aquesta nasqué per posar en valor les arrels de la galeria i estudiar-les mitjançant la recerca i projectes expositius que serveixin per il·lustrar diferents episodis de la seva trajectòria i, en general, de la història de l’art català.
Després de mostres com «MEMÒRIA 140 anys» (2017), «París a Parés. À la recherche de la Ville Lumière» (2018) i «Salons a Can Parés (1884-1930)» (2019), en aquesta ocasió dediquem l’exposició extraordinària d’enguany al gènere pictòric més important de la pintura catalana moderna: el paisatgisme. Proposem un recorregut al llarg de cent anys el qual parteix de la data fundacional de la Sala Parés com a galeria d’art (1877) i que ens mostra l’evolució del gènere. El relat és conformat a partir d’una selecció d’obres a la venda provinents del fons de la galeria, així com d’importants col·leccions privades.
El conjunt d’obres ens il·lustra línies d’expressió pictòrica ben diverses: des de la revolució realista de Ramon Martí i Alsina al paisatge neoromàntic; de l’anecdotisme preciosista integrat a vistes urbanes al misteri i la solitud de la pintura de Modest Urgell; del ruralisme de l’Escola d’Olot i els seus seguidors al luminisme sitgetà; dels paisatges suburbials de la “Colla del Safrà” a la lírica dels Jardins d’Espanya de Santiago Rusiñol; de la contenció noucentista al replantejament del grup dels “Evolucionistes”, així com altres visions particulars sobre el paisatge com a tema.
El moment incert que vivim ens obliga a mirar més enllà, a contemplar a través de la finestra buscant aire fresc, llocs remots, indrets que ens emocionin i on perdre’ns, paratges d’ensomni on evadir-nos. El passeig pictòric que proposem té, precisament, aquest objectiu. Els paisatges dels pintors que han exposat regularment al llarg de la història de la Sala Parés ens obren nous horitzons, noves maneres de mirar i admirar, així com redescobrir-ne d’altres que semblaven oblidades.
