“És el poeta dels suburbis i de la perifèria, de les dones i dels homes abandonats en un temps d’oblit; restes de l’exili del camp a la ciutat, memòria de la pèrdua. No obstant això, Pasolini sabia que enmig d’allò antic, d’allò abandonat, sorgeix una imatge seminal, i amb ella, la promesa de canvi: l’esperança.”
»Joseba Sánchez Zabaleta. pren la ruïna com a objecte de la seva passió; a l’igual de la del poeta i cineasta italià, la seva obra és un cant d’amor infinit pels habitants d’un món deshabitat. Sobre la ruïna, l’empremta del que és humà deixa un rastre brillant, com el d’un cargol, que recobreix la matèria quotidiana: la rajola, el maó, el got de Duralex o el cobert d’acer inoxidable, el plàstic, el llautó. Aquí també hi ha la perifèria del raval, de l’abocador: allò que deixem quan ens n’anem.
»El vel del temps fet d’abandonament, desgast i òxid, adquireix en les mans de Joseba Sánchez Zabaleta, en la seva mirada, una dimensió poètica inusual. A l’obligar-nos a observar amb nous ulls allò minúscul, humil (aquesta cullera, un simple plat), allò que no veiem mai en el nostre tràfec diari, apareixen imatges noves, revelades com en una cambra fosca, sortides d’un somni del que per fi despertem. Descobrim llavors l’existència real oculta en els objectes i en els paisatges, matèria esqueixada de l’esperit. Aquesta tensió ens recorda la forma clàssica, tan antiga com els bisons d’Altamira i els marbres grecs, aquest desig furiosament humà d’atrapar l’instant i, amb ell, la vida.
»L’obra de Joseba Sánchez Zabaleta il·lumina aquest món amb una nova llum: la que nosaltres mateixos projectem sobre els nostres actes, pensaments i idees. És la mateixa que il·lumina aquests objectes humils; una sola cullera pot contenir tota la fam i tot l’aliment del món, l’existència.
»Aixeca el vel de la vida sobre els objectes quotidians i mira de nou al teu voltant, diu Joseba Sánchez Zabaleta.: veuràs com en aquestes petites coses brolla l’alè del que és humà, l’aventura de la vida plena de sentit, com només la poesia pot mostrar».
Pilar Ruiz
Joseba Sánchez Zabaleta va estudiar art a Sant Sebastià i Saragossa, i malgrat això es considera autodidacta, ja que la seva pintura neix de l’experiència personal. Ha exposat en nombroses galeries d’arreu d’Espanya, especialment a Madrid i també en rellevants mostres institucionals. Ha rebut múltiples guardons.
