Menú

Actualitat

Comencem la temporada amb Carmen Alvar

"Cimientos y Vestigios"

6.09.19 — 16:52
Carmen Alvar, Trabajadores, 2019, Collage sobre paper, 70 × 70 cm

La Sala Parés presenta en el marc del programa ART NOU l’exposició de la jove artista Carmen Alvar.

L’exposició és acollida a l’Espai 1 de la galeria i durarà fins al dia 7 d’octubre de 2019.

Carmen Alvar va ser seleccionada en l’edició de 2018 d’ART <35 i va  participar també en una exposició institucional de jove creació de l’espai La Capella de Barcelona.

Des de llavors la Sala Parés l’ha presentat en una fira internacional als E.U. Aquesta és la seva primera exposició individual a la Sala Parés.

ART NOU celebra enguany la seva vuitena edició com a cicle artístic dedicat a recolzar l’art emergent. Les galeries que participen en aquest programa impulsat per Art Barcelona presenten propostes de joves creadors, reforçant així el compromís de descobrir, difondre i defensar l’art contemporani i donant l’oportunitat a artistes joves de presentar-se per primera vegada en un espai comercial.

 

Carmen Alvar, Laika, 2019, Collage, grafit i aquarel·la sobre paper, 20 × 20 cm

La fascinació per l’objecte trobat, i la possibilitat de donar-li nova vida a través del collage, ha estat un dels fils conductors de la trajectòria de Carmen Alvar. Des de 2012, aquesta atracció s’ha traduït en projectes d’investigació, la tesi doctoral Arqueologia de l’objecte trobat i la pertinença al col·lectiu La Retallada.

La proposta que presenta s’inspira en la Avantguarda russa i es vertebra al voltant de qüestions plantejades per alguns dels moviments més importants que van convergir en ella. Destaca el treball amb imatges neutres, inspirat en el concepte “cinema-ull” de Vertov, que preconitzava l’ús de captures objectives, i en l’estètica suprematista que, a través de formes geomètriques simples i colors plans, ambicionava expressar estats de consciència en estat pur i exempts d’emoció.

D’altra banda, el muntatge dels ‘quadres’ recorda les escultures constructivistes realitzades a partir de peces que, un cop acoblades, inclouen en el resultat final els espais que els mateixos elements tanquen. És interessant apuntar que la investigació sobre les tècniques desenvolupades per diversos autors li ha permès traslladar algunes d’elles a la seva obra.

Per exemple, gràcies a la intersecció de plans de distinta naturalesa pot crear ambients tridimensionals i recollir l’ambició del Lissitzky d’integrar l’escultura en l’obra bidimensional; o dotar de dinamisme al conjunt combinant diferents escales i perspectives, tal com ho feien Gustav Klutsis i Valentina Kulagina, o introduint els contrapicats vertiginosos de la fotografia d’Alexander Rodchenko. Tots aquests recursos adquireixen sentit en el muntatge que, tornant al paral·lelisme amb el cinema de Vertov, es converteix en el procés que confereix ordre visual i càrrega de sentit dels elements i conceptes extrets de la vida, en aquest cas, de la història.