Lluís Ventós

Barcelona, 1952

La pintura i l’escultura són dos vessants interconnectades a l’obra de Lluís Ventós, un artista que treballa des de fa anys inspirant-se en les formes de l’art i la cultura popular —tant la pròpia com l’aliena—, i el món marítim i de la navegació entre d’altres. L’artista també pren com a font d’inspiració aquells mestres que el fascinen, des dels de les avantguardes de la primera meitat del segle XX, com Juan Gris, fins els del barroc, on destaca l’homenatge al pintor flamenc Johannes van der Beeck, més conegut com a “Torrentius”.

És un artista rigorós i molt exigent en l’execució de les seves escultures. Sent una gran passió pels materials, ja siguin fustes de diverses procedències, granit, marbres o bronze, dels quals sap extreure les seves millors qualitats. La seva estètica és sòbria i la composició de les seves pintures respon sempre a un equilibri de formes on predominen les formes geomètriques que tendeixen cap a l’abstracció. No obstant, de vegades estableix relacions explícites amb elements de l’aspecte material. Els colors clars i transparents contrasten amb formes obscures i denses, creant ritmes intensos però serens.

La seva trajectòria d’exposicions és àmplia, i avarca especialment Barcelona, Madrid, París, Londres i Ginebra. Exposa a la Sala Parés des de 1998.

{{ exhibition.year }}