Juan Carlos Lázaro

Fregenal de la Sierra (Badajoz), 1962

L’obra de Juan Carlos Lázaro ens sedueix i ens atreu per la seva silenciosa claredat, i ens convida a perdre’ns al plaer de la contemplació. Les seves natures mortes ens resulten misterioses, ja que la llum, brillant i intensa, inunda les composicions i descarnen els objectes, donant-los-hi una experiència que transcendeix lo material.

El propi artista reconeix tres etapes en la seva trajectòria. A la primera, els objectes que retrata són gairebé imperceptibles, com a punt d’esvair-se, mentre que a les etapes posteriors aquests objectes adquireixen definició i personalitat. És com si l’artista els hagués desdibuixat gairebé per complert per trobar la seva veritable forma a partir d’un procés de deconstrucció i reaprenentatge en el qual no hi ha una fita concreta. Per la qual cosa, totes les passes d’aquest procés —és a dir, les pròpies obres— ens fan connectar d’una forma especial amb la sensibilitat de l’artista i ens permeten descobrir diferents formes d’entendre les qualitats pictòriques dels objectes i la llum.

Juan Carlos Lázaro exposa a la Sala Parés des de 2020, però la seva trajectòria comença als anys vuitanta i li ha portat a exhibir la seva obra a importants galeries del país, així com a fires nacionals i internacionals. Els seus treballs també formen part de destacades col·leccions públiques i privades.