J. M. Guerrero Medina

La Guardia de Jaén, 1942

José María Guerrero Medina és un pintor i escultor autodidacta, qui al llarg de la seva extensa carrera pictòrica ha desenvolupat un llenguatge propi molt vinculat a la desfiguració. El seu tractament de les figures aconsegueix exterioritzar la intimitat dels personatges. Els deconstrueix per revelar el seu interior i reconstruir així la seva humanitat, creant unes imatges penetrants, d’una força gairebé angoixant, que connecten amb el món íntim de l’espectador.

Els seus paisatges són tractats de forma igualment expressiva. Amb pinzellades matèriques i enèrgiques fa desaparèixer la realitat per crear un llenguatge fruit dels seus sentiments i la seva sensibilitat, fent servir una paleta on hi destaquen els tons terrossos, grisos i ocres; accentuats amb taques de colors vius.

Els seus temes són variats. Des de paisatges o retrats a episodis tràgics de la Història, com ara l’exili durant la Postguerra o les execucions amb garrot vil. A tots els casos són sempre tractats lluny de convencionalismes i amb una enorme voluntat de generar una reflexió profunda al voltant de l’ésser humà.

Guerrero Medina ha sigut àmpliament reconegut tant a nivell nacional com internacional, essent un artista especialment rellevant des de les últimes dècades dels segle passat, i bona part dels crítics més importants de Catalunya han escrit sobre la seva obra. Exposa a la Sala Parés des de 1999.