Carmen Alvar
Madrid, 1989
La fascinació per l’objecte trobat, i la possibilitat de donar-li una nova vida ha sigut un dels fils conductors de la trajectòria de Carmen Alvar. Des de 2012, aquesta atracció s’ha traduït en projectes de recerca, la tesis doctoral Arqueología del objeto encontrado i la pertinença al col·lectiu La Recortada.
El collage és el seu principal mitjà d’expressió. Aquesta tècnica li permet reinterpretar i aportar nous significats a les imatges trobades. Els collages de Carmen Alvar parlen sobre la memòria i la identitat, sobre un passat que mira cap al futur; un passat que, de vegades, és violent però sempre és tractat fent servir un llenguatge poètic i suggerent, sense perdre de vista la duresa d’alguns dels seus temes.
La proposta que presenta s’inspira en l’avantguarda russa ─especialment el suprematisme i el constructivisme─ d’on extreu, no només la seva emblemàtica estètica, sinó també alguns dels seus temes i compromisos. El seu treball es vertebra al voltant de qüestions plantejades per alguns dels principals representants d’aquests moviments, com l’ús de les imatges neutres i el “cinema-ull” de Dziga Vétrov, la fotografia d’Aleksandr Ródchenko, les composicions de Valentina Kulagina i, és clar, l’ús dels colors plans i les geometries simples de Kazimir Malévich.
Ha experimentat també amb la tridimensionalitat, fent servir la intersecció de diferents plans per crear escultures suggerents, molt vinculades a l’estètica dels seus referents i de la resta de la seva producció, i recollint l’ambició d’El Lissitzky d’integrar l’escultura a l’obra bidimensional.