Ángel Mateo Charris

Cartagena, 1962

L’obra d’Ángel Mateo Charris sempre s’ha vinculat a la idea del viatge. La seva mirada és la d’un explorador que avança per la història i el present amb ànim disposat a la sorpresa, unint punts de vista de vegades impossibles, combinant imatges i conceptes fins aconseguir composicions estranyes però alhora familiars. Ha viatjat pel Pacífic, el Sud-est Asiàtic, Amèrica i, per suposat, Europa seguint les passes dels seus referents i buscant també nous interessos. A través d’una figuració de línia clara i colors vius, el pintor dóna forma a imatges concebudes com un collage de fonts i continguts de vegades oposats, on juga amb les connexions entre realitat i fantasia a través del llenguatge pictòric.

La narrativitat és un element clau a les seves composicions. En ocasions apareix subtilment i altre de forma molt més explicita. El comissari i escriptor Selma d’Acosta parla de la seva obra de la següent forma: «els seus llenços posseeixen quelcom cinematogràfic, com d’instant detingut. Ens situen a la meitat d’una història que no coneixem i hem d’imaginar». Aquesta qualitat la comparteix amb el realista americà Edward Hopper, un important referent pel nostre pintor.

Ángel Mateo Charris és un artista consolidat amb una trajectòria que li ha portat a exposar a galeries, fires i museus arreu del món. La seva obra es troba a importants col·leccions, museus i fundacions. Exposa a la Sala Parés des de 2015.