Joseba Sánchez Zabaleta

L’obra de Joseba Sánchez Zabaleta és reflexiva i poètica. No obstant, destaca per la seva potència visual. Retrata espais desolats o en runes els quals podrien ser les restes d’una ciutat devastada per la guerra, un espai distòpic o el resultat d’un esdeveniment apocalíptic. Es tracta d’espais deshabitats però plens d’humanitat; poblats per les restes del pas de l’ésser humà on de vegades costa discernir quant temps fa que van ser abandonats. «El paradigma de la civilització s’ha convertit en una distòpia», segons paraules de l’escriptora Pilar Ruiz.

Ocasionalment focalitza el seu interès en objectes concrets que retrata en bodegons encisadors. Aquests, humils i quotidians, semblen haver sigut congelats en el temps. Són objectes que evidentment han estat fets servir, i per això estan carregats de significat. Sovint apareixen en espais en runes on crea petits oasis d’humanitat en un entorn estèril. Acostuma a banyar les seves escenes amb una llum tènue i tamisada, on predominen els grisos i les ombres suaus.

Joseba Sánchez Zabaleta exposa a la Sala Parés des de 2016, però també ho ha fet a nombroses galeries de tot el país, especialment a ciutats com Madrid i Segovia, a més d’Amsterdam i Toulouse entre d’altres. La seva obra ha sigut reconeguda amb nombrosos guardons.