Menu

Ángel Mateo Charris i Gonzalo Sicre

Error 404, Not Found
28.09.17 — 24.10.17
Ángel Mateo Charris - Damascus II, Acrílico y tinta sobre planos, 120 × 210 cm
Ángel Mateo Charris - Carro, oli sobre paper, 65 × 100 cm
Ángel Mateo Charris - Nube, oli sobre paper, 65 × 100 cm
Gonzalo Sicre - La hora simbolista, oli sobre tela, 146 × 162 cm
Luz amarilla, oli sobre paper, 50 × 70 cm
Gonzalo Sicre - La Habitación, oli sobre lli, 50 × 70 cm
Gonzalo Sicre - Nocturno, oli sobre paper, 50 × 70 cm
Gonzalo Sicre - Hospital de los Pinos II, oli sobre lli, 41 × 73 cm
Gonzalo Sicre - Calle Burgos I, tinta sobre paper, 40 × 50 cm
Ángel Mateo Charris - La Pirámide, oli sobre tela, 33 × 41 cm
Ángel Mateo Charris - House of Painting, oli sobre tela, 150 × 200 cm
Ángel Mateo Charris - 404, oli sobre tela, 130 × 162 cm

Ángel Mateo Charris i Gonzalo Sicre

Error 404, Not Found

L’error 404 NOT FOUND apareix a la pantalla de l’ordinador quan intentem connectar amb una pàgina web que el buscador no detecta, una pàgina no trobada, una adreça mal escrita. Ve a ser com trobar-se en un carreró sense sortida en un mapa, una zona d’incertesa a la nostra ruta.

Però 404 és també el nom original d’un barri de Cartagena construït el 1945 amb les quatre-centes quatre vivendes que donaven nom a una d’aquelles promocions socials franquistes de postguerra. Més endavant va passar a anomenar-se Barriada Cuatro Santos encara que popularment sempre es va anomenar Las Cuatrocientas, com tants altres barris de la geografia espanyola que utilitzen els cardinals i que en moltes ocasions es relacionen amb la marginalitat.

Gonzalo Sicre (Cadis, 1967) i Ángel M.Charris (Cartagena, 1962) són dos artistes de la Galeria Trama que tenen el seu estudi en aquest barri de Cartagena des de fa anys, i són els protagonistes d’aquest projecte a quatre mans que presentem per al Barcelona Gallery Weekend.

Ambdós artistes conjuntament han protagonitzat anteriorment exposicions entorn a pintors i territoris pintats en un passat entre les quals destaquen: “Cape Cod/Cabo de Palos”[1] (1997) una exposició inspirada en la figura d’Edward Hopper i els paral·lelismes que ambdós artistes veuen entre Cape Code a Massachussetts (terra on Hopper passava sis mesos a l’any per inspirar-se i pintar les seves obres) i Cabo de Palos, un indret de Cartagena ben conegut pels nostres artistes. Aquesta exposició pretenia explorar ambdós indrets (i per això van realitzar un viatge a Amèrica per veure en directe les obres i els paisatges de Hopper) i va ser presentada en diversos centres culturals a Cartagena i València. Posteriorment, i moguts per la mateixa idea del viatge, ambdós artistes presenten conjuntament “Insomnio”[2] (2011) que es va exposar al centre cultural La Conservera, i que suposava la revisió de l’obra de l’artista belga Leon Spilliaert i el mar del nord d’ Ostende, a Flandes, terra on l’artista va viure i treballar. En aquesta segona exposició, els artistes exploren de nou la idea del viatge i tenen Spilliaert com a teló de fons. Segons s’explica, l’autor passava moltes nits d’insomni deambulant pels carrers de la seva ciutat natal, i és aquest punt que interessa als nostres artistes: el moment d’insomni, on la realitat és menys precisa, els límits entre la lucidesa i el somni es desdibuixen i deixen pas a la imaginació per fer visible a través de la pintura tot un món interior ric i complex que es feia palès en aquesta mostra.

Així doncs, reprenent el fil d’aquestes experiències prèvies, aquest nou projecte conjunt que presentem per al Barcelona Gallery Weekend ressegueix aquesta vegada el territori és el propi dels artistes, però es manté el mateix esperit de viatge i de descobriment, aquesta vegada davant d’allò quotidià, proper i fins i tot aparentment insignificant. Ens descobriran a través de les seves pintures un indret que és la perifèria de la perifèria, un indret qualificat com a “no trobable” un lloc des del qual molts poden considerar un error plantejar quelcom dins de l’art contemporani, però tan ple de misteri i enigma com qualsevol altre.

El seu referent immediat podria ser “Paterson” (2016) un film del cineasta nord-americà independent Jim Jarmusch, protagonista de l’última edició del festival de Cannes. Aquest film suposa un elogi a tot allò que amaga la quotidianitat i que sovint ens perdem per les presses, les preocupacions o estar desconnectats de l’ aquí i l’ara, elements amb els quals busquen connectar els nostres artistes. Un altre referent també el trobem en el “Passeig”, un llibre de l’escriptor Robert Walser i les poètiques d’allò proper de cineastes com Aki Kaurismäki o els japonesos Yasujiro Ozu o Kore Eda, que reflexionen entorn a la vida que passa, la rutina, la humil poètica de la repetició i els costums d’aquells barris amb què ens creuem cada dia.

Així doncs, articulada entorn a fragments, retalls, esbossos, apunts, objectes materials i quadres “404 NOT FOUND” té l’esperit de les exposicions antropològiques del Smithsonian, però també el de les caixes de records acumulades en trasters, objectes sense importància que la nostra memòria il·lumina amb una lluentor especial.

És també el resultat de passeigs dels artistes pel barri, intentant seguir les normes que el citat escriptor Robert Walser associa a un bon passejant tal com narra la cita següent:

“Su cuidadosa mirada tiene que vagar y deslizarse por doquier, desinteresada y carente de egoísmo; tiene que ser siempre capaz de disolverse en la observación y percepción de las cosas, y ha de postergarse, menospreciarse y olvidarse de sí mismo, sus quejas, necesidades, carencias, privaciones…”

[1] http://charris.es/exposiciones/4/cape-cod-cabo-de-palos-tras-las-huellas-de-hopper

[2] http://charris.es/exposiciones/6/insomnio-tras-las-huellas-de-spilliaert

More info×