Menú

Actualitat

Un univers doble

Article extret del suplement "Cultures" de La Vanguardia sobre l'exposició de Szenczi - Mañas

24.02.16 — 16:55
Sònia Hernandez, Artículo, Un univers doble, http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160220/302294477169/un-universo-doble.html

«Per representar el seu món en el sentit més ampli, amb fronteres que mai no acaben d’estendre’s, els artistes Brigitte Szenczi (Budapest, 1943) i Juan Antonio Mañas (Madrid, 1946) utilitzen les tècniques pròpies del realisme. Però situen les seves figures minucioses –retrats de Brigitte Bardot, Mar­lene Dietrich o Edward G. Robinson; o fades vestides glamurosament pel dissenyador Alexander McQueen– en boscos misteriosos, en escenes de contes, de llegendes o de somnis.

Treballen junts des de mitjans dels setanta, “però cadascú la seva obra”, matisa Mañas. “Ens va molt bé la interacció –comenta Szenczi. A més, vam descobrir junts el cinema, l’art, moltes coses: i això es ­nota”. Han creat un univers comú poblat d’imatges en els seus objectes i caixes que recreen escenes “ com petits teatres”, els seus relleus hollywoodians i els seus olis.

A l’exposició que pot veure’s a la Sala Parés s’apleguen alguns dels primers artefactes amb què aquest matrimoni artístic es va introduir en l’art. S’havien conegut quan ­sortien de l’adolescència al càmping Los Alfaques de Tarragona. Després es van casar a París i des del final dels setanta, instal·lats a Barcelona, sempre han exposat plegats. Mañas havia abandonat els seus estudis de Filosofia i Lletres per l’ Escola d’ Arts i Oficis, i havia experimentat amb metalls i esmalts. Per la seva part, Brigitte, filla de mare francesa i pare hongarès, va tenir una infantesa marcada per la deportació del seu pare per part dels russos i de la seva mort, suposadament víctima del tifus, poc després. Aquest passat no es troba explícitament en la seva obra, ­encara que ella reivindica la importància de la infantesa i la memòria: “Sempre es torna al principi, a la infantesa, quan tot sembla que està bé; i ubico els meus personatges en espais on m’agradaria ser”. Va viure a París fins als 26 anys, on treballava com a il·lustradora de revistes de moda. També ha estat estilista per a firmes i tallers de la capital francesa, de Madrid i de Terrassa: “El que m’agradava era il·lustrar i dibuixar, hauria estat divertit treballar a Vogu, o fent il·lustracions de les passarel·les”. El seu interès per l’esti­lisme i la bellesa de la indumentària segueix present en les seves creacions.»

Sònia Hernández, La Vanguardia