Menú

Actualitat

La Sala Parés de 1877

12.07.18 — 16:27
Tòmbola a benefici de la família de Tomàs Padró a la primera Sala Parés, 1877

Al fer-se càrrec de la botiga, Joan Baptista Parés i Carbonell (1847-1926) aprofità la dinàmica cultural barcelonina i va fer de l’exposició d’obres d’art (pintura, escultura i arts decoratives) la principal i innovadora marca del negoci familiar. L’any 1877 s’estava construint de nou la finca del número 3 de Petritxol, propietat del jurista Maurici Serrahima i Palà (1834-1904). Una dada poc esmentada i que considerem rellevant fou l’afició de Serrahima per l’art. Abans de la seva carrera professional com advocat es dedicà a la pintura de paisatge i al dibuix amb poca fortuna. En part, això explica la seva constant vinculació en el desenvolupament artístic de la ciutat, així com la col·laboració amb el jove Parés des de 1877. Ambdós acordaren habilitar un espai annex a l’antic negoci de la família, just al pati del número 3.

Joan Baptista Parés i Carbonell (1847-1926)

Aquesta fou una de les primeres construccions dissenyades ex professo per a l’exhibició d’obres d’art a Barcelona. Una composició quadrada i simple sobre la qual s’hi eleva una claraboia de vidre sostinguda per quatre columnes de ferro. Aquest sistema es traduí en un espai ampli i diàfan on, a partir de il·luminació zenital, es podien admirar correctament les obres exposades. El plantejament arquitectònic, tant pel que fa als materials i sistemes constructius com per la concepció espacial cercada, responia al desig d’erigir un espai modern, funcional i visualment atractiu. El projecte es basava en construccions d’exposicions universals, on l’experimentació del ferro i el vidre establí noves tipologies arquitectòniques de caràcter monumental. Així doncs, Parés elevà un temple dedicat a l’art basat en aquest tipus d’edificis de la modernitat tot i que, això sí, molt més modest. Anys després seguirien criteri similar altres edificis de la ciutat destinats a exposicions com el Palau de Belles Arts (1887-1888), tallers fotogràfics com el dels Napoleón (1900) o alguns estudis particulars d’artistes.

L’efectiu i efectista espai fou lloat pel públic des de la seva inauguració a mitjans de març de 1877, acte espectacular que comptà amb l’assistència del general Ramon Blanco Erenas, capità general de la regió de Barcelona, qui entrà precedit per un esquadró de cavalleria i una xaranga militar.  Sobre els murs de la flamant sala d’exposicions s’exhibiren obres de Modest Urgell, Ramon Martí Alsina, Lluís Rigalt, Joaquim Vayreda i Josep Reynés entre d’altres. Pocs mesos després, l’èxit es traduïa en un augment de vendes tant de quadres exposats com de marcs i motllures, i les cues de curiosos per veure què s’exhibia a la Sala Parés començaren a ser habituals i, a vegades, col·lapsaren l’estret carrer Petritxol.

La sala del número 3 de Petritxol, coneguda com a "sala petita"

La premsa coetània insistia en la modernitat arquitectònica de la ja galeria d’art:

“El local arregaldo por el señor Parés para la venta de estampes y marcos y exposición de cuadros ofrece, la ventaja de que a la luz natural pueden examinarse cómodamente las obras expuestas, cuando en los otros se debía recurrir siempre a la luz artificial que altera muchas veces las cualidades artísticas. En la trastienda ha hecho construir el señor Prés un salón cuadrado aproximadamente, que recibe luz cenital por medio de cristales planos colocados en los lados y por una elegante claraboya en forma de cúpula que ocupa el centro. Unas ligeras columnas de hierro la sostienen por los cuatro ángulos y sirven a la vez para la colocación de cuadros […]”.[1]

L’arquitectura com a marc d’exhibició fou un dels principals atractius del projecte del senyor Parés. Encara ho és. Malgrat les diferents reformes, manté l’essència i l’encant originals. En l’actualitat, la claraboia i estructura de ferro de la sala petita, reconvertida en sala de venda privada fa dècades, ha estat restaurada amb motiu dels 140 anys i amb la finalitat de recuperar les arrels de la galeria. Un dels extrems d’aquesta sala primitiva acull l’ESPAI MEMÒRIA, on s’hi exposa de manera regular obres d’artistes històrics i s’hi ofereix assessorament en l’adquisició, la venda o l’estudi de les peces exhibides.

[1] Diario de Barcelona,13 de març de 1877, p.2836

 

Sergio Fuentes Milà, Dr. en Història de l’Art