Menú

Actualitat

Rere el perfil de Teresa Mestre de Baladia

Article del Dr. Sergio Fuentes Milà, Dr. en Història de l'Art

25.10.16 — 17:12
Ramon Casas i Carbó, Retrat de Teresa Mestre de Baladia, carbó i pastel sobre paper, 44,5 × 34,5 cm

La rellevància de Teresa Mestre i Climent de Baladia (1869-1949) a la cultura barcelonina de principis de segle XX és remarcable. Dona de gran bellesa i d’una personalitat encisadora, Teresa Mestre de Baladia fou font d’inspiració d’artistes i escriptors. Culta, alta, de llavis perfectes i cabells castanys, Teresa formà part d’un espai social que li permeté vincular-se a personatges com Pompeu Fabra (aquest seria el seu cunyat), Josep Puig i Cadafalch, Eugeni d’Ors i Francesc Cambó, entre molts altres.

Es casà amb Jaume Baladia i Soler (1868-1954), enginyer i hereu d’una de les fortunes d’indústria tèxtil més importants de Catalunya. Un altre nom amb qui mantingué una estreta relació fou el pintor Ramon Casas, qui, durant varis anys, realitzà una sèrie de retrats per a la seva família, entre ells el de Ramona Soler d’Ausió (tieta de Jaume i matriarca de la família. 1907), i dues teles que representen a dos dels tres fills del matrimoni Baladia-Mestre: Jaume (1902) i Maria Teresa (1906). A més, es diu que, en secret, el pintor retratà a Teresa com a mínim en dos quadres (c.1907 el primer; i en 1908 el segon, que fou presentat a l’Exposition Universelle de Bruxelles 1910), i en alguns dibuixos al carbó. D’aquests últims, un d’ells és el que presentem actualment a través de Sala Parés.

Sense dubte, el retrat més important fou el conservat en l’actualitat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en el que apareix Teresa vestida amb una túnica a la grega, mostrant la seva característica elegància melangiosa sobre un fons neutre d’ambient de somni, amb difuminats i arborescències d’inspiració velazqueña. L’obra fou exposada a la “Sala Casas-Rusiñol” de la V Exposició Internacional d’Art (1907),[1] juntament al Retrat eqüestre de S.M. Alfonso XIII, el Retrat de la Senyoreta B (Àngels Burés Regordosa de Juncadella)[2]  o la cèlebre La Sargantain del Cercle del Liceu,[3] totes elles sense gaudir gens d’èxit.

Ramon Casas i Carbó, Teresa Mestre de Baladia, c.1907, oli sobre tela, 194,5 × 115 cm. Museu Nacional d'Art de Catalunya (Núm.cat. 011511-000)
“Sala Casas-Rusiñol” de la V Exposició Internacional d’Art (1907)

El retrat de la Senyora Mestre de Baladia l’adquirí la Junta de Museus de Barcelona per a formar part de les col·leccions municipals. Aquest quadre es vincula a un moment en que la tradició clàssica a Catalunya estava de moda, amb les excavacions d’Empúries i la irrupció dels preceptes del Noucentisme.

Tant la indumentària clàssica allunyada de qualsevol ornament accessori, com la posició de la figura femenina amb el braç dret en alt, al·ludeixen a aquesta tradició cercada. Cal afegir que Teresa Mestre de Baladia fou un dels models que serví a Eugeni d’Ors per a crear la figura de “La Ben Plantada”, essència del Noucentisme. No és estrany que el propi d’Ors insistís en que l’obra de Casas havia de formar part d’una “Galeria de Catalanes Formoses”, com a complement a la “Galeria de Catalans Il·lustres”.

Com apunta Isabel Coll, segurament aquesta idea sorgí del coneixement de l’existència de la galeria de belleses femenines que posseïa Lluís I de Baviera al Palau de Nymphenburg de Munic.[4] No obstant, Ramon Casas permeté l’adquisició de l’obra per part de la Junta de Museus de Barcelona amb la condició que tan sols formés part del Museu i no d’aquesta suposada “Galeria de Catalanes Formoses” que mai s’arribà a conformar.

Ramon Casas i Carbó, Retrat de Teresa Mestre de Baladia, carbó i pastel sobre paper, 44,5 × 34,5 cm

Al retrat al carbó de Teresa Mestre de Baladia de Sala Parés, Ramon Casas mostra la seva mestria en el dibuix. Utilitza un format molt emprat pels dibuixos que havien poblat les pàgines de la revista Pèl&Ploma. L’artista opta per representar a la dona de Jaume Baladia de perfil, remarcant els seus trets mitjançant una línia única i segura. La personalitat enigmàtica de Teresa Mestre de Baladia s’imposa gràcies a la manera en que Casas aconsegueix captar la mirada melangiosa de la model, la mateixa mirada que connecta amb l’espectador al retrat a l’oli custodiat al MNAC. La cabellera la treballa al detall per remarcar un dels trets de Teresa: la seva modernitat. De cabell curt, ondulant, somniador i replet de força i moviment gràcies a les línies segures que s’entrecreuen i composen el conjunt. Casas remarca el dinamisme del personatge amb borrons i difuminats al voltant tant del cabell com de la part posterior del coll. Aquestes solucions li permeten aconseguir un retrat replet de vivacitat i moviment. Cal destacar que Casas refusa qualsevol complement ornamental per a incloure’l al retrat. Tan sols li interessa centrar-se en els trets de Teresa. Com a detall, destaquen els accents en pastel situats en punts estratègics del retrat: en blanc en forma de línies per a remarcar el moviment del pèl i acabar de remarcar nas i barbeta; en vermell per a insistir en la sensualitat de Teresa a través dels seus llavis; i, per últim, en taronja, per a l’orella, que es converteix en el punt central del perfil i serveix per a generar profunditat i la connexió entre la pell i l’endiablat cabell.

Sergio Fuentes Milà, Dr. en Història de l’Art

 


[1] L’exposició es celebrà al Palau de Belles Arts de Barcelona, actualment desaparegut, entre abril i octubre de 1907. El vernissage fou el 26 d’abril, essent la inauguració pública un dia després. La mostra tingué tanta rellevància que comptà amb la presència dels Reis d’Espanya a l’acte de clausura. FUENTES MILÀ, S., El Palau de Belles Arts de Barcelona: gènesi, vida i mort (1886-1942). Tesi de màster. Dir. Joan Molet i Petit, Dep.Història de l’Art, Universitat de Barcelona, 2010.

[2] ARTIGAS COLL, B., “Píndoles per l’Any Ramon Casas 2: el retrat de la Senyoreta B o Àngels Burés de Juncadella”, Criticart [4 de maig de 2016: http://criticartt.blogspot.com.es/2016/05/pindoles-per-lany-ramon-casas-2-la.html].

[3] COLL MIRABENT, I., Júlia. El Desig (catàleg d’exposició 9 de maig – 20 de juliol de 2016). Barcelona: Círculo del Liceo, 2016.

[4] COLL MIRABENT, I., Ramon Casas. Una vida dedicada a l’art. Catàleg raonat de l’obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999, p.183.