Menú

Actualitat

MEMÒRIA 140 ANYS

Exposició als 140 anys de la Sala Parés

23.01.18 — 18:07
Romà Ribera, Sortida del ball, oli sobre tela, 74 × 64 cm

Memòria

  1. Facultat de recordar
  2. Relació dels actes, els treballs, les activitats, realitzades per una societat, una corporació, etc., en un temps determinat.
  3. Relació de fets particulars i noms per il·lustrar la història.

 

L’exposició “MEMÒRIA” celebra els 140 anys d’activitat de la Sala Parés com a galeria d’art amb la trajectòria més llarga de l’Estat. És un recorregut que evoca els diferents moments de la sala des de la seva fundació com a galeria en 1877, fins el 1988 quan adopta un signe diferent a partir del relleu generacional en la direcció i de la remodelació arquitectònica. El relat es disposa de manera cronològica i s’articula en tres etapes, en cadascuna de les quals hi són representats alguns dels artistes més significatius.

 

1877-1889, Construint el Saló Parés. Època de l’inici del projecte de Joan Baptista Parés, qui redefineix el negoci familiar (des de 1840 era una botiga d’estampes, materials per a pintor i marcs) i funda la sala petita en 1877 i la gran en 1884. És un moment caracteritzat per una oferta eclèctica d’ampli espectre a base de mostres col·lectives, i que conclou amb la celebració de les primeres exposicions individuals d’artistes habituals de la galeria com, la d’Eliseu Meifrén i la de Josep Cusachs (1889).

 

1890-1925, De l’esplendor a la caducitat del model Parés. Aquesta etapa s’inicia amb la Primera Exposició Rusiñol-Casas-Clarasó (1890) i conclou amb el descrèdit comercial de la sala i la conseqüent venda del negoci per part de Parés als germans Maragall en 1925. En aquest període assistim a l’assimilació de la modernitat plena dins el mercat local i a alguns dels episodis més rellevants de la història de la galeria i de l’art català.

 

1925-1988, Etapa Maragall. Inici i consolidació d’un projecte innovador. La nova direcció de la galeria implanta un model de gestió propi de les galeries europees del segle XX i una línia estètica molt més definida, fonamentada en la figuració. Els contractes d’exclusivitat amb els artistes, així com la projecció internacional consoliden noves firmes i donen el reconeixement d’un públic més ampli a la Sala Parés.

 

Sergio Fuentes Milà

Dr. en Història de l’Art

Francesc Miralles, Dama amb mantellina, oli sobre tela, 40 × 32 cm
Enric Clarasó, Peixatera, bronze, 35 × 70 × 25 cm
Modest Urgell, Barques, oli sobre tela, 81 × 106 cm
Ramon Martí Alsina, Paisatge costaner, oli sobre tela, 70 × 116 cm
Enric Clarasó, Suggestió, terracota, 35 × 50 × 20 cm
Santiago Rusiñol, Arquitectura verda (Granada), oli sobre tela, 97,5 × 67 cm
Hermen Anglada Camarasa, Montserrat, oli sobre tela, 67 × 82 cm
Eliseu Meifrén, Barcelona des del Tibidabo, oli sobre tela, 100 × 81 cm
Josep Roca Sastre, Passadís, óleo sobre tela, 130 × 130 cm
Josep Amat, Jardí, oli sobre tela, 73 × 60 cm
Pere Gastó, Personatge, oli sobre tela, 81 × 65 cm
Joan Serra, Rambles, oli sobre tela, 92 × 73 cm
Joaquín Torres García, Dama de negro, aquarel·la, 64 × 44 cm