Menú

Actualitat

JOSEP CUSACHS de París a Parés

3.01.19 — 18:10
Josep Cusachs (1851-1908), Maniobres militars, 1890, Oli sobre tela, 61 × 101 cm

La història de Cusachs i la Sala Parés comença en juny de 1880, quan hi exposà per primera vegada. Presentà La primera cura, una obra que formà part de la col·lectiva que es celebrà en honor a Simó Gómez (un dels seus mestres), dies després de la seva mort. A partir d’aquest cas rellevant, l’artista exposà amb certa regularitat a col·lectives, normalment retrats de militars a gran format o temes militars cada cop més depurats i millor treballats (1882; 1883; 1884 per a la inauguració de la Sala Gran; 1887 a l’Exposició de Belles Arts).

Cusachs adquirí un perfeccionament tècnic i una capacitat en la retratística animal, envejats per molts pintors de l’època. El seu coneixement en primera persona dels detalls de la vida militar, tant de la campanya i batalla com la més anecdòtica, es plasmen al plantejament dels temes representats, els quals adquireixen una veracitat poc habitual. Ràpidament, els seus quadres es convertiren en objecte anhelat per la burgesia catalana de gust aristocràtic. Els temes militars i els cavalls de Cusachs s’elevaren com una firma de bon gust i sofisticació perfecta per a ornar els habitatges d’aquesta classe social.

El 12 de juny de 1881, Cusachs realitzà un viatge a París que marcà un abans i un després en la seva trajectòria artística. A la capital francesa entrà en contacte amb el pintor Édouard Detaille (1848-1912), especialista de temes militars, qui esdevingué el seu mestre durant l’estada. Després dels dos mesos de “licencia por asuntos propios” obtinguda de l’exèrcit, aconseguí allargar el permís dos mesos més. També es relacionà amb Alphonse de Neuville (1835-1885), i gaudí de la pintura de Meissonier (1815-1891) a qui admirava i emprà de model. Aquest viatge a París (tot i que possiblement va fer-ne algun més) resultà una experiència iniciàtica, en la qual perfeccionà encara més la seva tècnica i amplià el repertori temàtic de la seva pintura.

Josep Cusachs (1851-1908), Dragones a caballo, 1906, Oli sobre tela, 56 × 77 cm

La consolidació de l’artista català dins del mercat de l’art arribaria després de l’Exposició General de Belles Arts de Madrid de 1887, on, aplaudit per la crítica i el públic, les seves tres teles presentades foren adquirides per la Reina Regent, Maria Cristina d’Habsburg (El campo de maniobras, La primera cura i Un vivac).1 És precisament a finals d’aquest any, quan Cusachs rebé un dels encàrrecs clau que difondrien la seva pintura encara més: la realització de 264 il·lustracions pel llibre La vida militar en España, publicat per Successors de N.Ramírez en 1888 i amb text del capità Francisco Barado.2

Amb aquestes obres es donava coneixement de l’estat de l’exèrcit espanyol al segle XIX a través d’il·lustracions en les quals es plasmen indumentàries, graus, jerarquies, rutines, etc. Les 264 reproduccions eren fotografies de les obres originals, la majoria d’elles a l’oli o a la tinta. A partir d’aquest treball editorial, el senyor Parés organitzà, degut a l’èxit del pintor i a la demanda creixent de les seves obres per part de la burgesia barcelonina, una exposició on admirar tots els originals que il·lustraven el gruix volum. La mostra fou una de les primeres monogràfiques de la història de la Sala Parés, després de la bona acollida de la d’Eliseu Meifrén mesos abans i la de Baldomer Galofre (1886).

Josep Cusachs (1851-1908), Parada militar, 1892, Oli sobre tela, 50 × 100 cm

L’exposició es titulà com el llibre (La vida militar en España), es celebrà durant el mes de setembre i estigué formada per 183 olis i un gran nombre de dibuixos previs. La premsa dedicà articles que elogiaven la mostra, i l’èxit de públic i comercial fou destacat. Amb la marca Cusachs consolidada, la Sala Parés es reafirmava encara més al mercat local amb un estil pictòric diferent que feia seu i el popularitzava i elevava a l’èxit. En definitiva, la mostra La Vida Militar en España de 1889 significà “un punto de partida dentro de la historia de la Casa Parés”.3

De 1889 en endavant, els encàrrecs privats d’escenes militars i retrats familiars per part de la burgesia més conservadora a Josep Cusachs serien abundants.4 Des d’aleshores, Joan Baptista Parés apostà constantment per la producció de Cusachs i les seves obres foren recurrents per a les exposicions col·lectives de la galeria fins a la mort del pintor. Des de 1889, aquest artista formà part del grup de pintors més regulars de Sala Parés, juntament amb Modest Urgell, Laureà Barrau o Eliseu Meifrén, entre d’altres. D’aquesta manera es convertia en un dels pintors més representatius de la primera etapa de la galeria. Després de la seva mort, el senyor Parés li dedicà una gran exposició homenatge durant el mes de juny de 1909, la qual ocupà tota la sala gran amb olis i uns cent dibuixos inèdits de la seva darrera època creativa.

Sergio Fuentes Milà, Dr. en Història de l’Art

www.sergiofuentesmila.es

 

 

 

NOTES

 

1.MORA, P., Josep Cusachs i Cusachs. Barcelona: Diccionari Ràfols, 1988.

2.BARADO, F., La Vida Militar en España. Barcelona: Sucesores de N.Ramírez Editores, 1888.

3.MARAGALL, J-A., Història de la Sala Parés. Barcelona: Selecta, 1975, p.43.

4.Com a exemple, destaca el de José Gallart Forgas, polític espanyolista i empresari que col·leccionava obres de Cusachs. Després de l’exposició de Sala Parés de 1889, encarregà al pintor dos retrats de gran format dels seus fills a cavall. FUENTES MILÀ, S., “De Ponce à Barcelone. José Gallart et le pouvoir à travers des arts”, Université Perpignan-Via Domitia, 2017.