Menú

Història de la Galeria

1840
1840
Tarja de l’estamperia Parés reproduint el quadre “La Vicaria” de Marià Fortuny

El Sr Joan Parés obre al Carrer Petritxol número 3 una botiga dedicada a la venda de gravats, làmines, marcs i materials per a artistes.

1877
Exposició de pintura i objectes de la col·lecció Padró (1877)

S’inaugura la Sala Parés, en el mateix indret on hi havia l’establiment anterior. Actualment és la galeria d’art més antiga d’Espanya i una de les més antigues del món en funcionament. En la mostra inaugural participen Lluís i Agustí Rigalt, Ramon Martí Alsina, Modest Urgell, Francesc Torrescassana i Joaquim Vayreda, entre d’altres. L’acte, envoltat de gran solemnitat, compta amb una nodrida participació del món cultural i social de Barcelona.

La Sala Parés de 1877
Joaquim Vayreda, L'estiu, 1877, oli sobre tela, 128 × 263 cm
Modest Urgell, Platja amb barques, oli sobre tela, 68 × 128 cm
1884
Diorama de la Sala Parés construït per A. Vallvé en el 1958, representant la inauguració de 1884

El 16 de gener s’inaugura l’ampliació de la Sala Parés amb una exposició col·lectiva de 237 obres en què participen els artistes més rellevants del moment. L’acte és presidit pels Infants de Baviera. La galeria esdevé un dels espais privats d’exposició més amplis i lluminosos de l’Europa de l’època. La configuració és la que encara es manté avui

Segon espai de la Sala Parés, 1884
Plafó d'una exposició a l'antiga Sala Parés, 1889

En aquella época les exposicions són col·lectives amb gran nombre d’artistes, de quadres, d’escultures i d’objectes decoratius superposats a diferents alçades. Tenen una durada setmanal i s’inauguren el diumenge al matí. La visita familiar esdevé tradicional.

1885
Catàleg de la “Exposición
de Bellas Artes”, 1895

Es comencen a celebrar periòdicament les “Exposiciones de Bellas Artes”, mostres col·lectives que reuneixen el millor de la producció artística catalana de l’època. Per primera vegada es publica un catàleg.

Exposicions cap al 1885 (I)
Exposicions cap al 1885 (II)
Exposicions cap al 1885 (III)
1886
Josep Lluís Pellicer, El públic admirant el quadre “Spoliarium” de J. Luna y Novicio, 1886

Exposició del quadre “Spoliarium” del pintor filipí Juan Luna i Novicio. El quadre, de gran dramatisme i truculència, convoca multituds que desfilen constantment per la Sala Parés.

1890
Segona exposició Rusiñol-Casas-Clarasó, 1893

La primera de les exposicions conjuntes de Rusiñol, Casas i Clarasó, amb obres pintades a París dels dos primers, marca un camí de renovació per a la pintura catalana. Es faran periòdicament a la Sala Parés fins al 1931, any en què mor Rusiñol.

Santiago Rusiñol, Café a Montmartre, 1890, oli sobre tela, 80 × 116 cm

En aquests anys, Ramon Casas i Santiago Rusiñol fan successives estades a París on pinten algunes de les seves millors obres, que seran exposades a la Sala Parés.

1897
Alexandre de Riquer, Cartell de l’exposició del “Circol de Sant Lluc”, 1897

La tercera exposició del “Circol de Sant Lluc” a la Sala Parés reflexa un moment important de la història de la pintura catalana.

Isidre Nonell, Paisatge, 1895, oli sobre tela, 32 × 49 cm

Les “Exposicions de Belles Arts” incorporen obres de Ricard Canals, Joaquim Mir i Isidre Nonell, al costat de les d’artistes de la vella escola.

1899
Ramon Casas, Femme au piano, 1898, oli sobre tela, 150 × 200 cm

Es celebra la primera exposició de Ramon Casas organitzada per “Pèl & Ploma” amb algunes de les millors obres de la seva primera època, que actualment són al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

1900
Hermen Anglada Camarasa, Champs Elysées, oli sobre tela, 81 × 120 cm

Històrica exposició de Hermen Anglada Camarasa amb escenes de la vida bohèmia i de “Music Halls”, pintades a París, que donen un gran renom a l’artista.

1901
Ramon Casas, Original del cartell
de l’exposició Pel & Ploma
,
t. mixta sobre paper, 66 × 44 cm

En la tercera exposició de Ramon Casas per a “Pèl & Ploma” es presenten conjuntament diversos pastels de Picasso, que no tenen ni èxit comercial ni de crítica. És la primera vegada que el malagueny exhibeix a una galeria.

Pablo Ruiz Picasso, La cursa de braus, 1901, pastel i aiguada sobre cartró, 16 × 30 cm
Francesc Gimeno, Els fills de l'artista, oli sobre tela, 70 × 100 cm

Francesc Gimeno aixeca gran polèmica per l’execució directa i brutal dels quadres que presenta a la “Exposición de Bellas Artes” celebrada a la galeria.

1902
Isidre Nonell, Gitana en blaus,
oli sobre tela, 116 × 81 cm

Primera exposició individual d’Isidre Nonell que és mal rebuda pel públic i la crítica. Els quadres de gitanes de Nonell, que avui són els més valorats, provoquen un veritable escàndol i són un fracàs comercial.

1903
Exposició d'objectes d'art a la Sala Parés, 1904

La Sala Parés es troba en un del seus millors moments

Santiago Rusiñol, presenta amb èxit una individual amb obres que seran cabdals en la pintura catalana, en bona part pintades a Mallorca.

Santiago Rusiñol, Ametllers de Deià, oli sobre tela, 400 × 280 cm

En el anys següents la galeria exposa artistes capdals de la pintura catalana i espanyola que anirem trobant al llarg de la seva trajectòria: Darío de Regoyos, Eliseu Meifrèn, Joaquim Torres García, Pere Torné Esquius, Joaquin Sorolla, Joaquim Sunyer, i Ignacio de Zuloaga, entre molts altres.

Eliseu Meifren, Palma de Mallorca, 1910,
oli sobre tela, 100 × 110 cm
Joaquin Sorolla, La llegada de las barcas, 1907, oli sobre tela, 107 × 194 cm
Joaquim Sunyer, Notre-Dame de Paris, oli sobre tela, 54 × 65 cm
Ignacio Zuloaga, La rubia, oli sobre tela, 74 × 66 cm
1908
Imatge de la Sala Parés, 1909

S’inicia un declivi de la Sala Parés: molts artistes joves s’hi troben incòmodes i són atrets per les noves galeries, mentre la Sala continua amb els artistes de la seva primera època que, ja vells, li donen un aire anacrònic.

1915
Joaquim Mir, Vista de l’Aleixar, 1913, oli sobre tela, 105 × 178 cm

Joaquim Mir presenta una de les seves exposicions individuals més memorables amb obres pintades a L’Aleixar.

25 aniversari de la primera exposició de Rusiñol-Casas-Clarasó, 1915

Una gran mostra commemora els 25 anys de les exposicions de Rusiñol, Casas i Clarasó.

1925

Tots els diaris es fan ressò de l’anunci de clausura de la Sala Parés. Pocs mesos després se sap que la galeria la tornaran a obrir en breu els germans Joan Anton i Raimon Maragall.

Document de traspàs de la Sala Parés, 1925

Es fa una important reforma de la galeria, que continua disposant d’una sala petita i una de gran.

Exposició inaugural de la segona etapa de la Sala Parés, 1925
1926

La galeria manté el nom històric. La relació que establirà amb els nous artistes serà la pròpia del S.XX, basada en l’exclusiva i la promoció internacional. Es selecciona un grup de pintors realistes renovadors que marcaran la línia de la Sala en els anys següents: Joan Serra, Alfred Sisquella, Manuel Humbert, Rafael Llimona, Ramon de Capmany, entre altres, juntament amb artistes que ja havien assolit certa projecció internacional com Manolo Hugué, Emili Grau Sala, Josep Mompou, Pere Pruna, Josep de Togores i Miquel Villà. Posteriorment s’incorporarà Josep Amat.

Primeres exposicions individuals de Rafael Llimona i Joan Serra, artistes que romandran vinculats a la galeria fins la seva mort.

Rafael Llimona, Lectura, 1948, oli sobre tela, 65 × 81 cm
Joan Serra, Plaça de St Josep Oriol, 1949, oli sobre tela, 65 × 81 cm

Enllaçant modernitat i tradició, la nova Sala alterna les exposicions dels seus nous artistes amb les dels pintors procedents de l’època anterior, entre ells Joquim Mir, Santiago Rusiñol i Ramon Casas, a més de homenatges a grans mestres de l’art català com Francesc Gimeno, Ricard Canals, i Llorens Artigas, entre altres.

Es programen concerts i conferències que contribuiran a recuperar l’ambient cultural que havia protagonitzat la galeria a inicis de segle.

Vetllada en honor a Manuel de Falla, Sala Parés, 1926
Francesc Gimeno, Fornells. Costa Brava, oli sobre tela, 65 × 98,5 cm
1927

La nova Sala Parés arrela en la vida artística i cultural de Barcelona

La primera exposició a la galeria de Josep de Togores, —que, com Manolo Hugué, estava vinculat a la galeria de D.H. Kahnweiler— és un èxit rotund. Togores vivia a Paris des de 1919 i aquesta exposició va donar pas al seu retorn a Barcelona.

Josep de Togores, Dues nenes, 1937,
oli sobre tela, 92 × 65 cm

Primera exposició de Manuel Humbert, un artista que continuarà estretament vinculat a la galeria.

Manuel Humbert, Noia mora, 1933, oli sobre tela, 90 × 116,5 cm

Homenatge a Antoni Gaudí.

Exposició d’homentage a Antoni Gaudí per conmemorar el primer aniversari de la seva mort, organitzada amb l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Cercle Artístic de Sant LLuc.

Portada del catàleg de l'exposició
de Gaudí, 1927
1928

Tercer Saló de Tardor: Salvador Dalí hi exposa dos quadres i hi pronuncia una provocativa conferència avantguardista. La controvèrsia és intensa i la premsa li dóna un gran ressò.

Salvador Dalí, Dit gros, platja, lluna i ocell podrit,
1928, oli i collage / fusta, 50 × 61cm

Exposició d’homenatge a Francesc Gimeno, recentment mort, que comença a ser apreciat i valorat.

Francesc Gimeno, El noi i el gos, 1891,
oli sobre tela, 75,7 × 57 cm

Primera mostra individual de Manolo Hugué amb 28 escultures.

Manolo Hugué, Catalana calçant-se, 1928

Mostra de Joaquim Mir amb obres de Tarragona, una de les millors de la seva vida.

Joaquim Mir, Mas Pujols. Tarragona, 1909-10,
oli sobre tela, 82 × 101 cm
1929

Primera exposició de Josep Mompou. La seva pintura havia despertat molta expectació i és acollida amb gran interès per la seva independència respecte als corrents de l’època a Catalunya.

Josep Mompou, Pollensa, oli sobre tela, 60 × 73 cm

Primera exposició de Miquel Villà, amb 20 quadres pintats a París. Obté un gran èxit de crítica i nul resultat comercial. El temps s’encarregaria de revalorar-lo…

Miquel Villà, El pont de Billancourt, Paris 1927, oli sobre tela, 65 × 81 cm
1930
Apel·les Fenosa, Cap, 1930, pedra, 38 × 17 × 12 cm

Exposició d’Apel·les Fenosa, la primera que l’artista celebra a Barcelona. Un dels propòsits de la galería era reintegrar als artistes catalans que havien marxat a París, on obtingueren reconeixement internacional.

1931
Santiago Rusiñol, El pati blau,
1891-92, oli sobre tela, 53 × 38 cm

Darrera exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó. Pocs mesos després se celebra l’homenatge a Santiago Rusiñol, amb motiu de la seva mort.

1932
Josep Llorens Artigas, 1932

Josep Llorens Artigas, que vivia a París, fa la primera exposició a la galeria. Va ser una revelació a Barcelona del geni del gran ceramista.

1933

Primera exposició a la galeria d’Emili Grau Sala, un pintor que la Sala Parés presentarà periòdicament a partir de llavors.

Emili Grau Sala, L'esposa del pintor, 1935,
oli sobre tela, 65 × 61 cm

Exposició d'homenatge a Ricard Canals, per a la que es dugué a terme una important transformació de galeria. La mostra, inaugurada solemnement, tingué una gran repercussió.

Ricard Canals, Un palco en los toros, oli sobre tela, 158 × 258 cm
Exposició Ricard Canals, 1933
1934
Sopar homenatge a Joaquim Mir, 1935

Exposició antològica de Joaquim Mir inaugurada pel President de la Generalitat Lluís Companys.

Joaquim Mir, El jardí del Batlle, oli sobre tela, 95 × 100 cm
1935

Històrica exposició d'homenatge a Pau Gargallo, arran de la seva mort. És la mostra més important feta d’ell fins llavors i inclou peces de tipus classicista i obres de recerca.

Pau Gargallo. Buey, 1934

Primeres exposicions a la galeria d’Alfred Sisquella, i de Rafael Durancamps amb obres pintades a París.

Alfred Sisquella, Antònia,
oli sobre tela, 90 × 71 cm
Rafael Durancamps, Paisatge, oli sobre tela, 38 × 46 cm
1936

Exposició del II Saló Mirador, dirigida per Josep Gudiol i dedicada a l’art gòtic del S.XIV i del S.XV. Constitueix esdeveniment ciutadà.

Jaume Huguet, Retaule de St. Miquel
(fragment)

Pere Pruna, artista de la galería, rep el Premi Nonell per la seva obra “El vi de Kios”.

Pere Pruna, Vi de Kios, 1935, oli sobre tela, 130 × 162 cm

En el mes de juliol, al esclatar la guerra civil, la galeria tanca les seves activitats públiques a Barcelona. Durant la guerra es fan algunes mostres puntuals però l’activitat més significativa es desplaça a Londres —on es celebren exposicions de Pere Pruna i Emili Grau Sala— i posteriorment a Buenos Aires.

Cartell anunciant una exposició de
Pintura Catalana a Londres, 1937
1939

La galería reprèn la seva activitat amb una exposició col·lectiva dels seus artistes, els mateixos que havien participat en la mostra amb la que s’havia clausurat el 1936. La línea artística i la relació prèvia amb els artistes es mantindran en les etapes posteriors, tot incorporant més pintors com Josep Amat i molts altres que seguiran.

Josep Amat, París, oli sobre tela, 60 × 73 cm
1945

A partir d’aquest any la Sala Parés, a més d’exposar als seus artistes, es dedica activament a obres de grans mestres de la pintura, des del Romànic fins al S XIX, sense oblidar els artistes del segle XX que ja havia presentat anteriorment.

Jaume Huguet, Retaule de l’Epifania
o del Condestable
, pintura al tremp,
673 × 368 cm

Un cas exemplar foren les dues taules del conjunt del Condestable de Jaume Huguet, desaparegudes el 1936 i localitzades a París. Les gestions de la galería varen permetre recuperar-les i avui formen part del gran retaule que presideix la capella de Santa Àgata a la plaça del Rei de Barcelona.

1946
Josep Maria Mallol-Suazo, Dues figures,
oli sobre tela, 100 × 73 cm

Primera exposició de Mallol Suazo, artista que restarà vinculat a la galeria i que aquesta difondrà internacionalment.

1948
Exposició a la Sala Parés de les pintures Ramon Casas propietat del Cercle del Liceu, 1948

L’exposició dels quadres de Ramon Casas del Cercle del Liceu va permetre a molts barcelonins conèixer aquest magnífic conjunt de pintures, alguna de les quals —com el “Ball de Tarda”— havia estat en el seu dia exposada i venuda a la galeria.

1950

Venda del quadre Crist amb la Creu de “El Greco”, que s’incorpora a la col·lecció Espona i que actualment és en el M.N.A.C.

Domenikos Theotokopoulos, El Greco,
Crist amb la Creu, oli sobre tela,
106,5 × 68,5 cm

En els anys següents algunes obres mestres de la pintura castellana dels segles XVII i XVIII seran adquirides i venudes per la galeria, que donarà sempre als museus del país la prioritat en les adquisicions.

Francisco de Zurbarán, La Virgen niña,
oli sobre tela, 74 × 60 cm
Diego Velázquez da Silva, Magnificat,
oli sobre tela, anagramada
Francisco de Goya y Lucientes, Grupo de Niños, oli sobre tela, 98 × 55 cm
1954

L’exposició “Els 4 Gats” significa el retorn de l’afició del públic barceloní per la pintura modernista catalana de finals del S.XIX i inici del S.XX. La visiten més de 100.000 persones, es formen cues al carrer…

Des de llavors, la Sala Parés ha continuat fent cada any exposicions dedicades als que varen ser els seus artistes en el passat i quines obres avui formen part d’excel·lents col·leccions de país.

Exposició “Els 4 Gats”, 1954
1956
El jove Príncep Juan Carlos de Borbón visita l'exposició
“Onze Peintres catalans d'aujourd-hui”. París, 1956

La Sala Parés passa a difondre internacionalment el seu grup d’artistes. Es celebra l’exposició “Onze peintres catalans d’aujourd-hui” a la galeria “Paul Ambroise”, prologada per Jean Cocteau i visitada per destacades personalitats.

1957

En la dècada següent prenen força a Barcelona un conjunt de moviments d’avantguarda que giren entorn a l’informalisme. La galeria però opta per aglutinar una següent generació d’artistes que treballen en una renovada línia realista i són la continuïtat natural del camí que s’havia iniciat l’any 1925. Quasi tots aquests pintors faran la seva trajectòria artística local i internacional amb la galeria durant les dècades següents.

Primera exposició de Gabino Rey.

Gabino Rey, Roques i mar, oli sobre tela,
92 × 73 cm
1958

Primeres exposicions de Josep Roca Sastre i Jordi Alumà.

Josep Roca Sastre, Mosaic,
oli sobre tela, 195 × 65 cm
Jordi Alumà, Closca de Barcelona, mixta sobre fusta, 81 × 65 cm
1960

La galeria obre un espai a Madrid amb el nom de “Galeria del Cisne”, que en endavant es dedicarà a la promocio i venda d’obra dels seus artistes. Es va inaugurar amb una exposició de Darío de Regoyos, artista que havia exposat a la Sala Parés temps enrere.

Darío de Regoyos, Tunel de Pancorbo,
oli sobre tela, 120 × 90 cm

En la década següent continuran incorporant-se nous artistes. Entre ells hi ha noms significatius que aniran celebrant la primera exposició individual a la Sala Parés a partir de llavors: Rafael Duran el 1960, Simó Busom i Olga Sacharoff el 1964, Julian Grau Santos, Josep Serra Llimona el 1968 i Ignasi Mundó el 1966, entre altres.

Rafael Durán, Reflexes a Aranjuez, oli sobre tela, 116 × 146 cm
Josep Serra Llimona, Balcó i cortina,
oli sobre tela, 92 × 73 cm
1963
Picasso, Dibuix al carbó, 1963

La Sala Parés adquireix la Col·lecció Plandiura, una de les més destacades del país, formada per frescos romànics, taules i escultures gòtiques i un conjunt d’obres de Picasso i dels millors pintors catalans de tots els temps, així com una magnífica biblioteca. Varen tenir preferència en l’adquisició els museus, tant de Catalunya com de Madrid i Bilbao, on avui figuren algunes de les pintures més destacades d’aquest conjunt.

1970

Més artistes van enriquint la proposta de la galeria amb les seves primeres individuals: Josep Puigdengolas el 1970, Francesc Todó el 1972, Ramon Pichot el 1979, i Pere Gastó el 1981. En aquest període la Sala Parés té una segona galeria a l’Eixample de Barcelona, amb el nom de Sala Vayreda, que exposa noves generacions d’artistes i també pintors catalans històrics.

Pere Gastó, Els músics, oli sobre tela, 73 × 100 cm

També s’organitzen exposicions antològiques de grans noms de la pintura catalana i espanyola vinculats en el seu dia a la Sala Parés: Antoni Gaudí, Ramon Rogent, Ignacio Zuloaga, Ramon Casas, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, i Joan Rebull entre altres.

Joan Rebull, Nu ajagut, marbre, 36 × 94 cm
1980

Durant la dècada dels vuitanta s’incorporaran a la galeria molts artistes que hi exposaran repetidament en anys posteriors. Els primers en fer-ho foren els germans Josep i Ramon Moscardó (1979), i seguidament Raimon Sunyer (1981), Jordi Sardà (1983), i Àngel Badia Camps (1987).

Ángel Badia Camps, Espai gris, oli sobre tela, 60 × 81 cm

En els anys següents, la Sala Parés farà una àmplia labor internacional a galeries i fires d’art a Madrid, Bilbao, París, Londres, Nova York, Miami i Los Àngeles.

Exposició d’artistes de la Sala Parés a la galeria Messum’s de Londres
1988

S’endega una remodelació profunda de l’espai històric de Petritxol 5. L’obra, dirigida pels arquitectes Miquel Espinet i Antoni Ubach, permet incorporar una nova sala d’exposicions al nivell superior, tot renovant l’aspecte de la sala gran i de la claraboia, que continuen essent l’eix central de la configuració de la galeria.

La Sala Parés abans de la remodelació de 1988

La mesurada combinació d’elements estructurals originals i d’elements d’estètica postmoderna són el fil conductor de la renovació, alhora que el reflex de la voluntat d’acollir noves tendències artístiques i generacions més joves en la programació, sense oblidar el ric passat de la Sala.

La Sala Parés després de la remodelació de 1988

L’exposició “Figuracions”

El 25 d’octubre del 1988 l’espai renovat de la Sala Parés s’inaugura amb la mostra “Figuracions” en un acte, encapçalat pel President de la Generalitat, que té un gran relleu ciutadà i un extens seguiment a la premsa.

L’exposició, amb obres de setanta pintors, té un caràcter programàtic i inclou artistes vinculats a les avantguardes contemporànies que fins aleshores no havien exposat a la Sala Parés.

Daniel Giralt Miracle, comissari de l’exposició “Figuracions” dirigint-se
als assistents en la inauguració de la reforma de la Sala Parés, 1988
1990

A partir de 1989 un seguit d’artistes faran la seva primera exposició a la galeria i marcaran el signe de la nova etapa: Glòria Muñoz el 1988, Francesc Artigau el 1989, Miquel Vilà, Anna Miquel el 1990, Toni Catany el 1991, Montserrat Gudiol el 1992, Carmen Galofré el 1994, i José Maria Guerrero Medina el 1999, entre altres.

Anna Miquel, Primeros planos en la ventana,
laca, ciment i oli sobre celulosa, 80 × 88 cm

Una nova generació es fa càrrec de la galeria de la mà de Marta i Joan Anton Maragall Garriga, tot continuant la vinculació de Raimond Maragall Marfà. El 1993 morirà Joan Anton Maragall Noble, fundador de la Sala Parés del S XX i persona de referencia en les arts del nostre país durant molts anys.

Joan Anton Maragall i Salvador Dalí en una visita al Palau de la Música, 1982
1991

S’inaugura la Galeria Trama impulsada des de la Sala Parés com un projecte nou i diferenciat, dedicat exclusivament a l’art contemporani. En els anys següents la galeria es vincularà amb un seguit d’artistes que marcaran la seva personalitat, entre altres: Robert LLimós, Matias Quetglas, Javier Mariscal, Donald Sultan, Santi Moix, Rafael Joan, Perico Pastor, Toni Catany, Miguel Rasero, Anna Miquel, Arranz-Bravo, Jordi Fulla, Regina Giménez, Lluís Ventós, Agustí Puig, Gonzalo Sicre, Marcos Palazzi, Aziz & Cucher, Julio Vaquero, Angel Marcos, PSJM

Toni Catany, Anjar India

A partir de llavors la Galeria Trama participarà en algunes de les fires internacionals d’art més prestigioses: Arco (Madrid), Maco (Mexic D.F.), Art Cologne (Colònia), Art Miami, Art Rio (Rio de Janeiro), Artinternational (Istanbul)

1993

La Sala Parés empren un nou projecte: Maragall Edicions, un espai dedicat a l’obra gràfica original, que passa a ocupar el local de la Rambla Catalunya on hi havia abans la Sala Vayreda. Durant 15 anys Maragall Edicions durà a terme una intensa labor d’edició, exposició i distribució de litografies i gravats d’un gran nombre d’artistes. Aquesta activitat es continua duent a terme actualment des de la Sala Parés.

2000

La galeria organitza periòdicament exposicions comissariades proposant nous camins i afirmant la dimensió cultural del conjunt de la seva activitat. Aquell any se celebra l’exposició “Pintura Metarealista”, dirigida pel crític d’art Joan Bufill, que després viatjarà al Spanish Institute de Nova York.

Paral·lelament a l’activitat expositiva la Sala Parés organitza activitats en altres camps de la cultura, la música, el pensament, i la gastronomia.

2001

Entorn al començament del nou segle la Sala Parés incorporarà a una nova generació d’artistes i també a pintors consolidats d’arreu d’Espanya que treballen en el realisme i la figuració. Entre els que exposaran per primera vegada hi ha: Neus Martin Royo el 2000, Albert Vidal el 2001, Gonzalo Goytisolo el 2002, Magí Puig el 2003, Xavier Rodés el 2004, Marcos Cárdenas el 2006, Carlos Díaz el 2008, Antoni Mas el 2010, Carlos Morago y Alejandro Quincoces el 2011, Juan Luque el 2014, i altres.

Alejandro Quincoces, Anocheciendo,
oli sobre taula, 85 × 85 cm

La Sala Parés du a terme un actiu programa de fires internacionals a Europa i Àsia, i també exposicions en galeries, especialment a Londres, Paris i Ginebra.

Paral·lelament la galeria organitza, una vegada a l’any, una exposició d’obres dels seus artistes d’altres temps, amb noms reconeguts de la pintura dels segles XIX i XX.

2008

La Sala Parés i la Galeria Trama inicien un nou cicle d’exposicions anuals sota el nom de ART<35 que són fruit d’un concurs, que organitzen cada any, dedicat als joves creadors de menys de 35 anys. Col·labora estretament amb la Facultat de Belles Arts de Barcelona i altres centres universitaris d’arreu de l’Estat. La iniciativa està patrocinada per la Fundació Banc de Sabadell, i compta amb un jurat format per personalitats acadèmiques, artístiques, i institucionals de primer nivell. Diverses empreses participen en el programa d’adquisicions. Les exposicions de Art<35 es presenten també a espais institucionals d’algunes capitals espanyoles.

2011

La Galeria Trama passa a ocupar a la planta superior de l’edifici de la Sala Parés, un dels espais expositius mes grans i lluminosos dedicat a una galeria d’art contemporani en el centre de la Barcelona.

2015

En un pas més d’actualització, la galeria substitueix el vellut vermell tradicional dels seus plafons expositius, per parets de color blanc mes adequades per a la presentació de l’obra dels artistes contemporanis.

  • 1840
  • 1877
  • 1884
  • 1885
  • 1886
  • 1890
  • 1897
  • 1899
  • 1900
  • 1901
  • 1902
  • 1903
  • 1908
  • 1915
  • 1925
  • 1926
  • 1927
  • 1928
  • 1929
  • 1930
  • 1931
  • 1932
  • 1933
  • 1934
  • 1935
  • 1936
  • 1939
  • 1945
  • 1946
  • 1948
  • 1950
  • 1954
  • 1956
  • 1957
  • 1958
  • 1960
  • 1963
  • 1970
  • 1980
  • 1988
  • 1990
  • 1991
  • 1993
  • 2000
  • 2001
  • 2008
  • 2011
  • 2015
Selecciona un any o arrossega la línia de temps

Sala parés — Galeria d’art des de 1877

La Sala Parés és una galeria amb una de les trajectòries més llargues i extenses del món.

Des de 1877 ha dut a terme una tasca basada en la selecció rigorosa dels artistes que ha presentat a cada moment. La continuïtat en el treball amb aquests artistes i en la incorporació de nous valors, d’acord amb l’evolució i les tendències de l’art en cada etapa històrica, han estat una constant durant 140 anys.