Menú

Actualitat

Grasse matinée de R.Casas s’incorpora a l’exposició “MEMÒRIA 140 ANYS”

1.02.18 — 16:39
Ramon Casas, Grasse Matinée, oli sobre tela, 65 × 54 cm

L’obra Grasse matinée de Ramon Casas s’incorpora a l’exposició “MEMÒRIA 140 ANYS” de la Sala Parés, que es pot visitar fins el 13 de febrer de 2018.

Aquest quadre fou realitzat durant la primavera de 1900, quan Ramon Casas visità l’Exposició Universal de Parés. A la tornada, aquesta i altres obres en les quals l’artista s’interessa pels interiors íntims i càlids a partir del treball de la llum com a element protagonista, es presentaren al públic barceloní a la Sala Parés. L’exposició fou la segona mostra organitzada per “Pèl &Ploma”, una nova monogràfica de Ramon Casas que es celebrà del 25 de maig fins el mes de juny de 1900. Grasse matinée fou una de les peces més aclamades pel públic. Ha estat estudiada en profunditat per la Dra. Isabel Coll als seus catàlegs raonats (COLL, I., Ramon Casas. Una vida dedicada a l’art. Barcelona: El Centaure Groc, 1999; i COLL, I., Ramon Casas. Una vida dedicada al arte. Murcia: De la Cierva Editores, 2000) i ha format part de diverses exposicions dedicades a l’artista.

Gràcies a l’exposició “MEMÒRIA 140 ANYS” torna a presentar-se al públic i retorna a la Sala Parés 117 anys després, el lloc on fou presentada per primera vegada el 1900.

Ja a l’exposició de 1900, el crític Raimon Casellas comentava:

“Teniu present aquell quadret titulat Grasse matinée, baixat ara de Parés encara moll de color? ¿No us recordeu d’aquella alcova lluminosa y tapissada de finíssims tons? ¿No us recordeu d’aquell llit Lluís XVI, pintat de vert tendre y or?, ¿Y d’aquella cuberta d’estofa Liberty? ¿Y d’aquell caparró tot ros, tot ensonyat, tot embullat de cabells, que surt per dessota la coberta? Donchs, digueu, si heu vist may res més agraciat, més deliciós qu’aquesta riallera visió de las gracias femeninas. Jo, en aquest moment, faig un esfors pera fer memoria de las grans obras deixadas pels més famosos pintors de donas del sigle passat, pels Laneret y els Watteau, pels Reynolds y els Gainsborough… y no sé recordar cap espectacle tan saturat de dona, tan profondament femení  (Raimon Casellas, “Cosas d’art. Una altra exposició den Casas III”, a La Veu de Catalunya, 23 de juny de 1900, p.2).