Menú

Marcos Palazzi

Dwanggedachten
05.04.18 — 01.05.18
El pez se llama Pinocho y mi hijo Simón, oli sobre fusta, 100 × 81 cm
La siesta, oli sobre fusta, 46 × 55 cm
El concierto de Sun, oli sobre fusta, 35 × 38 cm
Después de la cena, oli sobre fusta , 38 × 46 cm
Las cervezas de Oriol, oli sobre fusta, 100 × 81 cm
Calçotada Pink Floyd, oli sobre fusta, 73 × 92 cm
El maquinista y el cantante Crooner, oli sobre fusta, 65 × 92 cm
19:48 Árbol y pintor, oli sobre fusta, 80 × 80 cm
Los Reyes Magos, oli sobre fusta, 50 × 50 cm
El gato de Catón en el purgatorio, oli sobre fusta, 100 × 81 cm
Interior con gasolina, oli sobre fusta, 54 × 65 cm
La Adoración, oli sobre fusta, 55 × 46 cm
País, oli sobre fusta, 92 × 65 cm
El desayuno, llapis sobre paper, 84 × 79 cm
La niña de Grow, oli sobre fusta, 81 × 65 cm
Restaurador de la casa del Tibet , oli sobre fusta, 70 × 100 cm
EL profeta , oli sobre fusta, 54 × 65 cm
Paul Gauguin Airlines , oli sobre fusta, 55 × 38 cm
Julian Halton buscando un tutorial de pegamentos , oli sobre fusta, 73 × 60 cm
La calma del pescador , oli sobre fusta, 146 × 114 cm
Santa Okupa Sun, oli sobre fusta, 35 × 50 cm
Aparición en el Soho, mixta sobre paper, 76 × 65 cm
Eutanasia en Vall d'Hebron , mixta sobre fusta, 130 × 97 cm
La herencia de Decrecy, oli sobre fusta, 73 × 92 cm
Conjunto de 37 pequeñas obras , mixta

Marcos Palazzi

Dwanggedachten

Sobre l’artista

«Pinto la vida quotidiana, el que m’atrau…», afirma. Efectivament, els personatges dels seus quadres apareixen –individualment o en grup– en situacions molt habituals: al metro, dormint, viatjant, mirant-se al mirall, a la cuina, amb els amics… i gairebé sempre es tracta de la gent que coneix, de la seva família, o d’ell mateix.

Marcos Palazzi transforma escenes que podrien resultar avorrides o fins i tot sòrdides en imatges divertides, fascinants, plenes d’ironia… que ens deixen perplexos i ens fan somriure. Ho fa amb naturalitat i simpatia, amb un sentit de l’humor intel·ligent, subtil i elegant; és per això que els seus quadres desprenen una alegria vitalista.

La seva manipulació de la realitat barreja l’intimisme amb la distància irònica, sense ànim de criticar res… També pot ser poètica, i amb una implicació emotiva, però no és mai cursi.

El llenguatge de Palazzi és bàsicament realista, amb referències al pop o fins i tot al còmic. Sovint cita altres artistes que admira, o convoca personatges de ficció que l’atrauen.

La base dels seus quadres és un dibuix, amb llapis de grafit i fet amb un virtuosisme minuciós, que sovint es deixa veure en alguns espais del quadre final. A continuació, hi aplica la pintura a l’oli amb una gamma sòbria però càlida de colors, on dominen els grocs i els taronges. Té un interès especial per la llum; sobretot per la il·luminació artificial, que ell dirigeix cap a determinades zones dels seus quadres.

Singular i transgressor respecte als corrents contemporanis, Marcos Palazzi suma la seva llibertat en l’elecció de temes a la d’escollir –des de l’excel·lència– la tècnica amb què desitja expressar-se en cada ocasió.

La seva trajectòria d’exposicions comença l’any 1992 i l’ha dut a diverses ciutats d’Espanya i també a Itàlia i a Nova York en vàries ocasions.

Més info×