Menú

Gloria Muñoz

El jardín de Ofelia
17.01.19 — 05.03.19
El jardín de Ofelia, Fuente, Oli sobre tela, 120×150cm
El jardín de Ofelia, Granado, Oli sobre tela, 89×130cm
El jardín de Ofelia, Espacio, Oli sobre tela, 120×260cm
El jardín de Ofelia, Fruiters, Oli sobre tela, 120×150cm
El jardín de Ofelia, Pompeya, Oli sobre tela, 81×130cm

Gloria Muñoz

El jardín de Ofelia

Mantinc a la memòria tres jardins, els quals el seu record m’acompanyen al llarg de la meva vida pictòrica: el jardí de la vila de Livia, el jardí de Giberny dissenyat per Claude Monet i la vila Adriana del segle II.

A aquestes pintures del jardí de la meva mare, “el jardín de Ofelia”, m’ha succeït el mateix que quan m’enfronto a altres temes de la meva pintura. A mesura que pintava els quadres, se’m revelaven infinitat de significats i records, un espai on inconscientment era testimoni i partícip d’un microcosmos.

Quotidianament constatava l’idea del canvi permanent. Les diferents estacions que succeïen, transformant constantment els colors i les formes. Acudien a la meva ment passatges de la meva infància, acompanyats de moments d’abstracció total, propiciats per el soroll de la font i els reflexes canviants de l’aigua de l’estanc… provar la fruita verda per la impaciència d’esperar a que madurés o arribar tard per recollir les cireres més boniques ja tocades per els ocells. Llangardaixos, cucs, papallones… les ombres, els dia, la nit…

En definitiva, la vida i la mort.

Uns instants sospesos, detinguts que van dirigits a la desaparició sense possibilitat de repetir-se, com quan Cézanne volia retenir “la petite sensation” abans de que s’esvaís.

Intentar apressar en un quadre allò efímer d’aquells instants i que segurament, allà està, el germen de la meva pintura, la contemplació. Passar de mirar a veure, desvetllant l’anima de les coses,; posada tota la memòria a cada fulla i a cada pedra del jardí.

Gloria Muñoz

Més info×