Menú

Antoni Mas

18.05.17 — 13.06.17
Ischia, oli sobre tela, 130 × 195 cm
L'horitzó des de Ischia, oli sobre tela, 80 × 60 cm
Matinada a Ischia, 2016, oli sobre tela, 80 × 60 cm
Crepuscle a s'Estalella, 2016, oli sobre tela, 54 × 73 cm
Itaca després de la pluja, 2014, oli sobre tela, 54 × 73 cm
Perfum de tenasses, 2016, oli sobre tela, 60 × 92 cm
Els miralls de la mar, 2013, oli sobre tela, 60 × 92 cm
Vas romà, 2016, oli sobre tela, 100 × 73 cm
Àbaco, 2016, oli sobre tela, 100 × 73 cm
Ornament casual, 2015, oli sobre tela, 92 × 65 cm
Cards de primavera, oli sobre tela, 73 × 100 cm
Fruitera grega, 2015, oli sobre tela, 92 × 65 cm
Somni violeta, 2014, oli sobre tela, 50 × 65 cm
Metàfora de rosa, oli sobre tela, 55 × 38 cm
Metafora del silenci III, 2014, oli sobre tela, 73 × 54 cm
Nostàlgia de canteranos, 2013, oli sobre tela, 55 × 46 cm
Melangia de tavernes, 2013, oli sobre tela, 55 × 46 cm
Metàfora del silenci, 2010, oli sobre tela, 50 × 73 cm
Dànae, 2016, oli sobre tela, 60 × 80 cm
Tatto, 2014, oli sobre tela, 81 × 60 cm

Antoni Mas

“Gregal”

Ítaca t’ha donat el bell viatge

  1. KAVAFIS

 

 Record que un dia quan era nin i navegàvem amb mon pare prop de la costa de sa Ràpita, a Mallorca, em va dir:

«Avui ve de gregal. Li diuen gregal o grec perquè és el vent que duu  a Grècia».

Ara mateix un viatge a Grècia ens porta el referent  de Kavafis o Llach, però aleshores em va semblar molt més simple. M’hauria agradat que el meu pare hagués girat el timó i el gregal hagués inflat la nostra vela, posant proa cap a Ítaca, tot i que llavors desconeixia el seu mite.

Tenia la sensació que tot el món mediterrani m’era proper. I, potser, aquesta impressió encara continua, sobretot en quant a sentiments i experiències. Sé ben cert que la llum, el mar i el sol, són els mateixos des de Sardenya fins a les illes gregues i també a Ischia, Roma o Siracusa.

Heu vist mai la línia rosada que es desprèn de l’horitzó al crepuscle? Llavors, més amunt, es torna ocre clar i, més amunt a la fi, blau turquesa. És un moment màgic. Heu vist com durant les seques de gener les tenasses es buiden i l’herbam sembla or vell? Potser recordeu també amb plaer la bellesa dels pètals, la fragància de les fruites, la dansa barroca dels draps… Fins i tot podríeu intuir els cabells de les nimfes.

Pensant en tot aquest caramull de sensacions i vivències he volgut posar per títol a l’exposició la paraula gregal, i també perquè em rebel contra els estereotips que pesen damunt l’art realista que el redueixen a una simple transcripció de la natura, quan en realitat sé ben cert que pint amb l’ànima, traslladant al llenç el segell que ens deixa, a tots els illencs que estimam la mar, l’empremta de la saladina aferrada a la pell.

Si qualcú, a la vista d’aquests quadres, entreveu alguna de les emocions que he descrit abans, em sentiré realitzat, però si no és així, perquè som ben conscient que una comunicació a aquest nivell és molt difícil, que d’altra banda no sé si tenc el dret a exigir-la, tendré el conhort d’haver-ho intentat durant quatre anys amb la força que em dona el que veig i olor cada dia, perquè l’art vertader hauria de ser això, degotar la vida damunt la paleta i la tela.

M’agradaria que el gregal ompli les vostres veles i faceu una singladura tan llarga i enriquidora com la que jo he fet navegant fins ara dins l’art actual.

 

Antoni Mas

sa Ràpita, Primavera 2017

 

 

Més info×