Menú

Rafel Joan

Palma de Mallorca, 1957
La mar buida, mixta sobre tela, 130 × 160 cm

Sobre l'artista

Els seus paisatges són lírics i contemplatius, summament poètics, propers al simbolisme… Parlen de la solitud i la quietud, del pas del temps, del cicle de les estacions, de la llum natural que es desvetlla o s’apaga… o de com la pluja o el vent canvien els camps, els arbres i les plantes. La llum de Rafel Joan és sempre natural, bellíssima, i tenyeix l’atmosfera d’una pau diferent…

Com diu Enrique Juncosa: «L’atmosfera de les seves pintures sempre és densa, amb uns colors terrosos que no són mai brillants ni primaris. És un pintor de la llum, que pinta sempre ombres, albes, crepuscles, moments de transició. Tot és finalment inabastable, encara que busqui la fixesa, i aquesta tensió dóna a la seva pintura un punt sempre inquietant».

Tant aviat pinta la infinita diversitat d’atmosferes que crea la llum mediterrània com fragments que la llum crea en desintegrar-se en partícules flotants que es mouen entre les fulles i branques dels arbres o pel fons del mar… Aquests fragments de llum es tradueixen en els seus quadres en petits éssers misteriosos que ell denomina “bellumes”, una paraula mallorquina que designa les taques fugisseres de llum que veiem amb els ulls tancats quan quelcom ens ha enlluernat.

La seva pintura no és en absolut realista sinó subjectiva, poblada d’imatges quasi abstractes que són el que l’artista veu en els seus llargs períodes de contemplació de la natura i que ell després reinterpreta.

Els  enfocaments dels quadres de R. J. passen ràpidament dels primeríssims plans a les visions de conjunt, de la concreció a l’abstracció, i, en aquest aspecte,ens recorden el món del cinema.

En els darrers temps s’ha endinsat en altres maneres de captar la natura, prenent notes en ple vol d’ultralleuger, des d’on les formes del paisatge es dissolen, la superfície esdevé gairebé plana, la visió es torna quasi abstracta i la seva pintura es converteix en aèria… flotant.

També s’ha vestit de bussejador per caminar pel fons marí i atrapar des de dins la llum del mar que es filtra des de la superfície i impacta sobre els peixos i les algues que es mouen propulsats pels corrents marins. Un món líquid, de gran riquesa cromàtica, on també tot flota, que es tradueix en imatges quasi hipnòtiques, abstractes, però plenes de detalls i pintades de memòria.

Rafel Joan pateix els seus quadres, s’hi baralla incansablement, insisteix una i mil vegades fins al darrer traç… i hi torna… perquè “aquella petita taca” encara no és exactament com ell volia… Aquest és un dels seus secrets… Qüestiona el seu do i això el fa encara més gran… Però aquesta tempesta ens passa inadvertida i nosaltres només en veiem el resultat: la llum que finalment desprenen els seus quadres, la plenitud i la calma extrema que respiren…

La seva pintura és pura sinceritat, sense cap concessió… els seus quadres no menteixen…

Exposa amb regularitat des de l’any 1983 a galeries de prestigi de Mallorca, València… A Barcelona, ha presentat la seva obra a les galeries Metrònom, Dau al Set, des de 1993, a la galeria Trama i a la Sala Parés. La seva darrera mostra ha estat una antològica que li ha dedicat Es Baluard, el museu d’art contemporani de Mallorca. La seva obra figura en rellevants exposicions arreu del món. Destacats escriptors i poetes han escrit sobre la seva pintura.

Peixos Joves, oli sobre tela, 90 × 90 cm
Monti munt, oli sobre tela, 90 × 90 cm
Favera, oli sobre tela, 60 × 60 cm
Cards i algues, oli sobre tela, 90 × 90 cm
Poc fons, oli sobre tela, 60 × 60 cm
Mont i pla, oli sobre tela, 60 × 60 cm
Morralla, oli sobre tela, 60 × 60 cm
Núria Guinovart Juan Luque
Llista d'artistes